Del bosc a la taula! Avui us convido a tastar una sopa ben tradicional del nostre territori, senzilla i econòmica, però molt bona i recomanable i amb una aroma a bosc que sempre captiva.
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor. L'himeni és laminat i de color clar, i es disposa de forma lliure. El fredolic és de carn blanca i comestible. Es fa servir en guisats i sopes. Es passa amb facilitat.
És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat. Es considera bon comestible, però compte que hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen.
En general, hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500m d'altitud. La meva recomanació, com sempre, és que compreu els bolets en una botiga de confiança, o al mercat municipal, i així us estalviareu problemes desagradables. Som-hi!
500 g de fredolics
1 ceba trinxada
1 all trinxat
llesques de pa sec
1 manat d'herbes (timó, sajolida, orenga, etc)
oli d'oliva
pebre
aigua o brou
sal
Per fer la picada:
1 gra d'all
un grapat d'ametlles torrades
Variants:
Es pot afegir tomàquet al sofregit
Es pot fer amb brou de verdures
Com que es tracta d'un producte de temporada, quan en veig compro i llavors penso la recepta. En aquest cas, no vaig tenir cap dubte que en faria una sopeta.
Els fredolics són una mena de bolets que no es corquen, però això no vol dir que no s'hagin de netejar.
Com podeu veure, sempre tenen trossets de branca de pi, sorra i d'altres restes orgàniques del bosc.
No és un bolet que absorbeixi massa l'aigua, per tant, els podeu rentar sota l'aixeta.
Un cop ben nets, els reserveu.
Per fer la picada.
La ceba trinxada i unes branques de farigola. Podeu posar un manat d'altres herbes.
En comptes d'aigua, jo faré servir brou de pollastre que tenia congelat. Poseu l'aigua o el brou a escalfar.
Poseu a daurar la ceba en una paella amb una mica d'oli.
A mi m'agrada tallar les ametlles per evitar que rellisquin i saltin del morter.
Una mica de sal, julivert fresc i vinga!
Feu la picada al gust: fina o no massa fina.
Jo l'he deixat així.
Quan la ceba agafi color, afegiu-hi els bolets i els saleu.
Tireu pebre també.
I que vagi fent, fins que els bolets quedin cuits.
Quan bulli el brou o l'aigua, tireu-hi aquest sofregit amb els bolets.
Afegiu-hi les herbes i saleu-ho.
Deixeu-ho coure tot junt uns 25-30 minuts a foc baix.
Quina flaire eh? Retireu les herbes amb cura quan faltin 5 minuts per acabar la cocció.
Al mateix moment, poseu-hi el pa. Quant pa? Dependrà de com d'espessa la voleu.
Jo per dos litres d'aigua he posat quatre llesques petites de pa torrat.
Remeneu-ho bé i deixeu que acabi la cocció.
Doncs ja ho teniu això.
Hi ha qui serveix aquesta sopa així directament, amb els trossos, però a mi m'agrada triturar-la.
Ja la podeu servir, tot i que jo us recomano deixar-la reposar una bona estona. Si són unes hores millor encara.
Els dies de fred entra molt bé aquesta sopeta.
Que bona!
Bon profit!