Avui si que tenia nyores! El d'avui, és un plat d'aquells per treure's el barret, de debò. Un ranxet mariner molt similar a l'allipebre fet amb corball. Un deliciós peix no massa utilitzat i que us recomano tastar. De carn molsuda però saborosa.
Si trobeu corball salvatge... molt millor que de viver... és més bo. I no és un peix gaire car, però que és probable que el tingueu que encarregar per què no l'acostumen a tenir a les peixateries. Aquest plat el podria haver fet a filets, sense espina o a rodanxetes.... però no. L'he volgut cuinar de la forma més austera i arcaica possible: en tres talls. Així és com els pescadors cuinaven el peix dins les barques... sense miraments, sense tenir en compte l'obligada estètica a la que avui està sotmesa tota la gastronomia. Quan una cosa és bona... no li calen filigranes. A que no?
1 corball de 1kg o 1'5kg.
3 tomàquets madurs
1 cap d'all
2 o 3 tres patates
1 got de vi ranci o vi blanc
2 llesquetes de pa torrat
3 nyores seques
4 escamarlans frescos
brou de peix
pebre vermell dolç
pebre negre
julivert
oli d'oliva
sal
El peixater m'ha aconseguit un corball salvatge.
La seva carn té la textura d'un lluç però el gustet similar al rap... bona bona.
Els escamarlans, frescos també.
Tampoc cal que siguin massa massa grans. Recordeu, si tenen bigotis... normalment són frescos.
Abans de res posarem les nyores a estovar.
Les submergirem dins aigua calenta durant una bona estona.
Ara anirem preparant la picadeta... amb ametlles, avellanes...
... torrarem una mica de pa...
... i també l'afegirem a la picada.
Ara daurem uns alls sencers en oli d'oliva...
... i també a la picada... amb una cullerada de pebre vermell dolç. Al final, és gairebé com fer un allipebre.
En tirarem mig got a la picada... ja que és molt concentrat. Si és vi blanc normal hi podeu posar un got.
I a picar... a picar... a deixar-ho ben fi. També he afegit una mica de julivert picat i sal.
Mentre, obrirem les nyores i treurem la carn de les parets... amb un ganivet.
L'anirem afegint a la picada també. De fet, la picada és el secret d'aquest plat com podeu veure.
En el mateix suc també daurem les patates, que les he trencat a trossos (escapçant-les).
Si és patata vermella millor, ja que la farem bullir en el brou.
Els tomacons, ben vermells i al punt.
... ho deixem fer uns dos o tres minuts... tot remenant...
Ara li tirem la picada....
... i ho remenem tot plegat...
Això ja fot una flaire que flipes!
Jo tenia brou congelat d'un altre vegada, per tant, només l'he hagut d'escalfar.
Incorporem el suquet fins cobrir generosament les patates. Si cal, ho podeu completar amb aigua.
Ara abaixarem una mica el foc i taparem la cassola. Ha de coure uns 20 minutets... fins que les patates comencin a estar cuites. Rectifiqueu de sal pel camí, tot tastant el suquet.
I per fi arriba el moment d'incorporar el nostre peix.
Així, a trossos grans, com feien els antics pescadors, jeje.
També aprofitem per posar els escamarlans... i ho repartirem estratègicament.
Ara hi podeu tirar un polsim més de pebre vermell per sobre de tot el plat.
Ho taparem... i ho deixarem fer uns 12-14 minuts aproximadament.
Sembla que ja ho tenim. Ara, com sempre, li donarem un cop de grill dins el forn, durant 5 minuts.
I sortirà així de torradet... fuasss!
Això és pecat!
Ja el podem servir a taula... així mateix.
Un plat molt representatiu del nostre país.
No vulgueu ni saber com estan aquestes patates.
Servim un plat?
Ho podem fer curiós... amb una mica de cada cosa i un polsim de julivert sec picat...
... o podem fer com feien els pescadors... i omplir un plat fondo amb molt de suquet...
... i quina carn... la del corball...
Em faig ràbia a mi mateix, per què ara ja fa uns dies que el vaig menjar... i m'està entrant gana !!!
Bon Profit!