Un altre guisadet de peix, un suquet o un "ranxet" si voleu dir-li. Vindria a ser una mena de salsa biscaïna... però amb uns ceps frescos que li aportaran un toc de bosc suau al plat, al contrari que passaria amb el cep sec. Jo l'he fet amb brou de peix, però el podeu fer amb aigua directament... si no en teniu. Unes cloïsses per decorar el plat i un bitxo picant per donar-li caràcter. I és que en certs plats, m'agrada trobar-hi un toc de picant.
1 lluç fresc tallat a rodanxes
1 ceba picada
3 grans d'all laminats
1/2 pebrot vermell picat
4 tomàquets madurs
una cullerada de carn de "pimiento choricero"
dues cullerades de pebre vermell dolç
1 bitxo picant
2 ceps frescos
200gr. cloïssa fresca
1 got de vi blanc
oli d'oliva
sal
Variants:
Podeu utilitzar nyora en comptes del "pimiento choricero"
Podeu fer-ho amb aigua directament i obviar el brou
Si no us agrada el picant no hi poseu el bitxo, o poseu-ne menys
Aquest guisat es pot fer amb d'altres peixos blancs
Es poden afegir musclos de roca
Podeu afegir trossos de patata escapçada
Netegem bé el nostre lluç.
Ho podríem fer amb filets de lluç, però avui he preferit utilitzar rodanxes ben maques.
Primer de tot, prepararem un brou amb les espines i el cap del lluç.
Aprofitaré unes espines que tinc de llenguado... i alguna coseta més del congelador. Quan compro peix sempre guardo les espines... esperant l'oportunitat de fer brou.
La cua del lluç...
Avui he comprat uns quants bolets al mercat... i ara utilitzaré aquests ceps tant macos.
A que són xulos?... 8 euros un parell de ceps... quina barbaritat!
Els tallarem a làmines fines.
Prepararem també la resta d'ingredients del plat. Si és verdura ecològica, millor.
En una cassola amb un bon raig d'oli... sofregirem l'all i el pebrot picats.
Fins que agafi un coloret maco.
Seguidament incorporem llorer i la ceba picada. Ho remenem bé.
Avui utilitzaré aquesta pasta de "pimiento choricero", però podeu utilitzar la carn d'un parell de nyores.
Una cullerada, que barrejarem amb el tomàquet ratllat.
Si no voleu que es faci malbé la resta de pasta... afegiu una mica d'oli fins cobrir la primera capa. Guarde-ho a la nevera, us aguantarà força temps així. Si no, en una setmaneta es florirà.
Afegim també una parell de cullerades de pebre vermell dolç. És un guisat intens de gust i color.
Quan la ceba ja sigui sofregida, incorporem el tomàquet preparat.
Ho remenem una mica... ho salem...
Passat aquest temps, ho remenem de nou...
... i afegim el vi blanc.
Deixarem coure uns 5 minuts més... i així s'evaporarà tot l'alcohol.
Ara parem el foc i triturem aquest sofregit.
Ben finet.
Ara tallem el bitxo...
... i en una paella apart, el saltarem un minutet... amb un raig d'oli...
Incorporem el cep.
El salem una mica.
El saltarem fins que agafi un coloret torradet.
Ara, incorporem els bolets a la salsa de tomàquet.
Ho remenem una mica...
... que quedi ben impregnat de salsa...
... i seguidament incorporem el brou de peix que hem colat prèviament.
Ara ja només és qüestió de posar tot el peix dins... ben repartit...
... i les cloïsses, que hem tingut mitja horeta en aigua i sal... per purgar la sorra.
Ho rectifiquem de sal...
... ho tapem i ho deixem coure uns 7-8 minutets. No més.
No li dongueu més cocció. Penseu que aquest peix de seguida està cuit... i gairebé es fa amb la mateixa escalfor de la cassola.
Ho deixem reposar 5 minutets... i ja el podrem servir.
Procureu posar una mica de tot a cada plat, que quedi ben maco.
El cep cru no és, ni de bon tros, tan aromàtic com el cep sec. Per tant, aquest bolet no us condicionarà el gust del plat però si que li aportarà un suau aroma... i l'inconfusible aroma de bosc... que tant m'agrada.
Això si, l'haureu de servir acompanyat d'un gran vi.
Bon Profit!