Avui, veurem com fer un suquet d'aquells intensos de gust, gràcies a les nècores. Patates, musclos, sípia, un bon sofregit amb nyora i un bon brou de peix faran d'aquest plat un plaer per al vostre paladar. També hi podeu afegir una mica de peix si voleu. Que vagi de gust!
2 nècores fresques (vives millor)
1 sípia (amb la salsa marró o melsa)
un grapat de musclos
2 patates grosses escapçades
2 nyores
llorer
1 copa de vi blanc
brou de peix
1 ceba trinxada
2 tomàquets madurs
oli d'oliva
sal
Per fer la picada:
1 all laminat
un grapat d'ametlles torrades
julivert fresc
sal
Variants:
- Podeu incorporar trossets de peix (rap, lluç, lluerna, etc)
- Un cop fet podeu tirar allioli negat per sobre
- Podeu tallar les patates a llesques en comptes de trossos
Primer de tot haureu de preparar el brou de peix. Podeu fer-lo amb tota mena de peixos i espines, peix de roca, galeres, crancs, el que trobeu a la peixateria o tingueu pel congelador. Renteu-lo bé.
En una olla amb un parell de litres d'aigua, he posat una espina d'orada que tenia.
Un cap de lluç.
Unes galeres.
I una mica de llorer.
Ho feu bullir uns 25 minuts amb una mica de sal.
Mentre es fa el brou, prepareu la resta d'ingredients i talleu la sípia a daus conservant la salsa marró (melsa).
Prepareu també la verdura.
Ratlleu el tomàquet.
Sobre aquest tomàquet tireu la melsa de la sípia. Si és molt grossa no cal posar-la tota. Principalment per dues raons: és molt forta de gust i, consumida en excés, pot resultar tòxica.
Molt bé.
Ara escaldeu les nyores en el mateix brou.
Deixeu-les un parell de minuts i les recupereu.
Obriu-les i retireu tota la polpa interior rascant amb un ganivet.
No surt molta quantitat però sí una polpa molt intensa de gust.
La pell de la nyora afegiu-la al brou.
Ara remeneu la polpa de la nyora amb la melsa i el tomàquet.
Perfecte. Ho reserveu.
En un cassola (pot ser de fang), tireu un bon raig d'oli d'oliva.
Tireu-hi la sípia i deixeu-la enrossir.
Quan comenci a esclatar, ja la podeu retirar i reservar en un plat.
En el mateix oli tireu la ceba trinxada.
Mentrestant, peleu les patates i escapceu-les (tallar un tros i trencar la resta). Això farà que el midó espessi la salsa.
Traieu-li la closca triangular inferior (on és la cloaca) i netegeu la zona.
Ara, partiu la nècora per la meitat. El mateix amb l'altra.
I les reserveu.
Quan la ceba comenci a enganxar-se...
serà el moment d'afegir el tomàquet que hem preparat.
Seguidament, aboqueu-hi les patates i remeneu-les un parell de minuts.
Arriba el moment de tirar el vi. Vi blanc, del que més us agradi. Aquest és força sec.
Aproximadament una copa de vi.
Tapeu la cassola i deixeu que s'evapori tot l'alcohol. Remeneu de tant en tant.
En aquest punt ja tindreu el brou fet.
Quan veieu que el sofregit té consistència de pasta i al passar la cullera no hi apareix líquid, ja podreu incorporar el brou.
Evidentment, feu servir un colador i tireu-hi brou fins cobrir les patates.
Molt bé.
En aquest moment afegiu també les nècores.
La sípia que hem saltat...
i una mica de sal.
Torneu a tapar la cassola i deixeu que es faci durant uns 20 minuts, fins que la patata sigui tova.
Mentre es fa el suquet, podeu preparar la picada amb un all laminat, una mica de sal i...
julivert fresc.
I com no, unes ametlles torrades que ens espessiran la salsa.
Ben triturat fins que quedi més o menys fi.
Quina flaire! Oh!
Quan la patata ja sigui pràcticament cuita, deixateu la picada amb una mica del brou del suquet.
Llavors, resultarà més fàcil integrar la picada al suquet.
Un cop posada la picada, també hi podreu posar els musclos (nets d'algues).
No sé que té això de posar musclos a una cassola que dona molt gustet fer-ho, oi?... passa també amb les cloïsses. D'aquells misteris de la cuina.
Tapeu la cassola i deixeu-ho 3-5 minuts més i ja podreu apagar el foc.
Si deixeu reposar el menjar una estona millor. Sense deixar que es refredi del tot i, si cal, li podeu donar un cop de forn per escalfar-ho.
I ja el podeu servir a taula.
Quina cosa més bona!
Ja salivo!
Bon profit!