La truita de patates és un plat popular, d'origen molt humil, d'àmplia distribució arreu de la península Ibèrica, illes Balears, i en versions que afegeixen altres hortalisses, a Catalunya, Itàlia i altres països de la Mediterrània. Actualment també es menja a les Canàries i, sovint com a producte envasat, a força països europeus.
Es prepara fregint en oli d'oliva les patates pelades i tallades a trossos o làmines, sovint també amb ceba tallada i generalment amb algun all. A part, es baten els ous. Després s'afegeixen les verdures escorregudes als ous, es remena i es cou a una paella sense remenar, primer d'un costat i després de l'altre. La proporció de patata i ou es fa a ull, i pot variar lleugerament segons els gustos i la zona, però sol ser del voltant d'un quilo de patates, o quatre patates grans, per a cada mitja dotzena d'ous. Les truites de patates també es poden preparar més o menys gruixudes al gust. Hi ha varietats d'aquesta truita que porten all i d'altres sense ceba.
La truita de patates es troba en alguns bars i petits restaurants com a tapa, pintxo o farcit d'entrepà. Es presenta normalment en forma d'una secció de truita gruixuda damunt d'un platet amb una petita forquilla. Es pot fer també servir com a canapé tallant-la a daus i punxant cada dau amb un escuradents. Malgrat que es conserva molt de temps sense refrigerar, la llei actual obliga a guardar-la refrigerada i a utilitzar ous esterilitzats en aquests establiments, per tal de disminuir el risc de salmonel·losi.
Aquestes truites es poden preparar substituint part o tota la patata per carbassó, albergínia, pebrot, samfaina o altres hortalisses. Com arreu, la truita de patata és un aliment molt bàsic present a gairebé tots els bars i restaurants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Normalment es menja amb llesques de pa amb tomàquet. Les truites de patates eren plats que els pagesos portaven al camp, quan no podien passar per casa a menjar. Actualment continua sent un plat típic "per a emportar" a picnics, a casa d'algú, etc.
Hi ha tantes maneres de fer la truita de patates com paelles o fideus a la cassola. I molta controvèrsia també. A cada casa es personalitza al seu gust, el que fa d'aquesta elaboració un excel·lent referent de la creativitat a la cuina i l'adaptació a l'entorn. Per tant, la diferència entre les diferents variants de truita de patates no està tan en els seus ingredients, si no en la seva elaboració. Personalment crec que qualsevol proposta que ens suggeriu serà perfectament vàlida i acceptada. Per a gustos colors, que diuen. D'altra banda, ja cansa una mica el debat de si ceba "si" o ceba "no": que cadascú la faci com més li agradi. Avui nosaltres n'hi posem. Sigui com sigui, gaudiu d'aquesta meravella de la cuina tradicional amb una bona llesca de pa amb tomàquet! En aquesta explicació, a més, us donarem alguns consells pràctics per garantir un resultat correcte. Som-hi!
4 patates mitjanes
5 ous
1 ceba mitjana trinxada (opcional)
oli d'oliva
sal
Variants:
Hi podeu afegir tota mena de verdures (carbassó, pebrot, albergínia, etc)
També s'hi poden afegir altres ingredients com bacó, bolets, bacallà, etc
Hem utilitzat patata Monalisa nova, a banda de la seva versatilitat, per què absorbeixen poc oli durant la cocció. Però podeu emprar altres patates, preferiblement noves o semi-noves (Kennebec, Red Pontiac, Spunta, Agria, etc). També és molt recomanable fer servir ous ecològics de bona qualitat.
Peleu les patates.
El tall també es important. Un tall com el que us mostrem a les imatges és ideal per a una correcte cocció. Si les feu a daus o més gruixudes, us trobareu amb algunes patates massa cuites i d'altres més crues.
Poseu abundant oli a escalfar. Heu de garantir que l'oli cobreixi les patates. Inicialment no ha d'estar massa fort l'oli, just que comenci a coure.
Saleu lleugerament les patates mentre es fan. La cocció ha de ser normal, ni massa forta ni massa baixa. És important no tapar-les per evitar que el vapor s'incorpori a l'oli i fem una cocció incorrecte. La patata s'ha de sofregir lentament.
En paral·lel, i si us agrada, feu la ceba trinxada amb un raig d'oli i una mica de sal. És preferible no coure la ceba amb la patata.
Per cert, nosaltres recomanem oli d'oliva per fer les patates (no cal que sigui verge extra), però també trobareu defensors d'olis més suaus de gust, com el de gira-sol.
Un cop la ceba estigui ben cuita, reserveu-la.
La patata necessitarà uns 20 minuts aproximadament de cocció. Amb la punta d'un ganivet punxeu-les per saber si són cuites. L'objectiu és que quedin toves però sense torrar-se.
Quan estiguin al punt que us agradi, coleu-les.
Deixeu-les reposar en el colador durant 5 minuts per escórrer l'excés d'oli i per refredar-les una mica.
Ara, trenqueu els ous dins d'un bol.
Per fer truita de patates els ous no s'han de remenar gaire, no pas com una truita francesa.
Unes poques voltes i que, senzillament, quedin remenats, que a l'aixecar la forquilla es formin fils de clara amb una certa mucositat. S'entén, oi?
Afegiu la ceba cuita i reservada dins l'ou.
Seguidament, afegiu-hi la patata.
Passats aquests minuts, poseu-hi sal.
Tireu un raig d'oli d'oliva en una paella anti-adherent. Jo us recomano fer servir una paella més petita que la que heu utilitzat per fregir les patates. D'aquesta manera li podreu donar més volum a la truita i assegurar encara més el punt de cocció interior.
Quan l'oli sigui calent (no abans o es pot enganxar), aboqueu-hi la barreja d'ou, patata i ceba.
El foc intens, però no massa fort. Feu servir una llengua per moldejar les cantonades i assegurar que no s'enganxi. Un cop de canell amb la paella per remenar-ho també serà útil. En aquest cas concret l'he tinguda uns 3 minuts aproximadament abans de donar-li la volta. Però és molt relatiu, ho veieu oi?
Doneu-li la volta a la truita amb fermesa i sense por. Deixeu-la coure al menys 3 minuts més per l'altra banda. Palpeu amb els dits la consistència de la truita. Amb experiència aprendreu a trobar el vostre punt òptim. De fet, podeu donar-li les voltes que considereu oportunes a la truita.
Quan estigui al vostre gust, passeu-la a un plat net. Ja sabeu que es pot menjar calenta o freda.
I ara l'hem de veure per dins, no?... tanta explicació tanta explicació, però ara toca el millor!
Doncs aquí ho teniu, una truita realment sucosa, que no crua.
I ara toca gaudir del moment, amb un bon pa amb tomàquet!
Espero que no tingueu gana al mirar aquestes fotos... Bon profit!