"Què fem per sopar?" o "no em ve gaire de gust cuinar aquest vespre". Són dues expressions repetides diàriament a moltes llars i que comparteixen un denominador comú: les pizzes. Aquell plat familiar, festiu i sempre agradable a qualsevol època de l'any. En aquesta ocasió, des de La Gourmeteria us recomanem tres pizzeries de Barcelona perquè quan no sàpigues què cuinar, o la mandra et posseeixi, només t'hagis d'enfundar la jaqueta i dirigir-te a qualsevol d'aquests 3 locals que et deixaran bocabadat.
Marta Garreta recomana... Can Pizza
Quan va obrir Can Pizza al Prat el 2014 va quallar una revolució que van liderar els germans Colombo, Max i Stefano, conegudíssims pel seu Xemei de Poble-sec. Es dirigien envers un altre territori de l'italianisme, la pizza, i ho feien fora de Barcelona. Ja fa anys que han aterrat a Barcelona amb tres locals, però la seva presència d'extraradi es va expandir a Molins de Rei, Badalona o Vilanova i enguany, el salt a Madrid després d'Eivissa. De Can Pizza atrau la irreverència feta amb seny, ja que de les combinacions més estrafolàries surten pizzes magistrals, de sabors equilibrats i sorprenents.
I aquesta vena creativa la mantenen viva amb pizzes que guanyen premis com la Pulp Fiction, mereixedora de la distinció a millor pizza creativa d'Espanya a Madrid Fusión, enguany. Els ingredients: tomàquet, sobrassada, polp, oliva Kalamata, all, mozzarella Fior di Latte, romaní, farigola, pebre, orenga i fonoll en una base de massa fermentada durant 72 hores per aconseguir una textura cruixent, única i perfecta. Tastar-la és enamorar-se i amb Can Pizza, els amors són duradors: només cal comprovar-ho gaudint de dues pizzes clàssiques del seu repertori com la Pepperoni (tomàquet, mozzarella, xoriço picant, ceba blanca i coriandre) o l'Al Capone (tomàquet, tàperes, burrata, ceba vermella, anduja, olives negres, orenga, alfàbrega i oli d’alfàbrega).
Víctor Recort recomana... Sartoria Panatieri
Si t'agrada gaudir d’un dinar a peu de pista, Sartoria Panatieri t'interessa: a banda d’entaular-se, en aquest restaurant hom pot dinar en una barra tot just davant d’on l’equip de cuina feineja. Els passavolants s’acumulen a la porta, esperant el seu torn, i quan tastes una de les pizzes entens el perquè d’aquesta cua. L'exuberància de propostes com la pizza de cansalada, mozzarella, patata rostida, rovell d’ou i botarga de tonyina és imponent. Per si no n’hi hauria prou, els afegitons que ofereix la carta encara poden fer reblar el clau: fent lliscar una ració de stracciatella pizza a través, o una bona cullerada de nata fresca pel pastís cremós de xocolata de la casa, resignificareu la noció de la paraula «tiberi». El tiquet mitjà és pels volts dels 25 euros —28, pels agosarats que es demanin un capuccino.
Jordi Tubella recomana... Mama
Viatjar a Nàpols per només 10 euros. No, no m'he convertit en cap companyia d'ofertes pescaclics enganyoses. Estic parlant de Mama, un establiment ubicat a l'avinguda Paral·lel, 174. No és cap nova aparició estel·lar a la ciutat, sinó que representa la consolidació italiana i el reconeixement a l'originalitat i essència, després de set anys servint pizzes napolitanes autèntiques. La foto que es mostra a continuació, per exemple, està feta amb una base de carabassa. Fora el tomàquet, fora el vessant clàssic per innovar i buscar més enllà del que tothom coneix, i tastar el gust i l'aroma italià més napolità.
La pizza és un producte artesanal i pot presentar petites variacions a cada pizzeria napolitana. A la pizzeria Mama promocionen l'excel·lència i exclusivitat dels productes de la regió Campània. Tots els productes són acuradament seleccionats de forma estacional. Ara bé, no tot és innovació. Hi ha un reservat especial per al producte clàssic també: l'Street Food més antic i popular de Nàpols és el portafogli, una manera còmoda de portar-te la teva pizza en mà allà on vagis sense necessitat de coberts, una pizza senzilla, doblegada i embolicada amb paper. Tot plegat, combinat amb el darrer toc cultural i musical napolità: un Core'ngrato perquè cada a cada queixalada, i amb els ulls tancats, et puguis traslladar a la Napoli profunda.