La localitat de Begur és un dels indrets màgics de la Costa Brava, i no precisament perquè la remor de les onades i una arena suggerent són un dels seus principals ganxos. Comparteix amb altres localitats del Baix Empordà l'atractiu de comptar amb un passat medieval traçable i reconeixible, però el que fa especial a Begurio és el seu passat indià. La configuració del patrimoni arquitectònic medieval amb el dels edificis inspirats en l'arquitectura antillana és, aquí, únic, i al setembre n'esdevé el motiu principal per celebrar una gran festa popular, la Fira dels Indians. Com passa amb Palafrugell i Calella, Begur també compta amb reduïts nuclis a platges que no només sovintegen banyistes, sinó alhora amants de les passejades i gurmets, tots ells atrets pel seu magnètic encís.
Sa Riera, Sa Tuna, La Cala de l'Illa Roja, La Fosca o Aiguablava, per mencionar algunes, són platges i cales connectades en la seva gran majoria per un camí de Ronda cuidat, amb vistes i paisatges corprenedors, d'una rotunditat bella. Si bé la platja és l'escenari de molts matins, la vila de Begur roba el protagonisme en quant la tarda despunta: des de carrers animats amb botes i seients per prendre quelcom, botigues i esglésies a rutes per descobrir les cases dels indians. Res manca per acollir el visitant. I per descomptat, el que tampoc manca són espais on gaudir del bon menjar i el bon beure.
Toc al Mar, la primera meravella
Si s'escull Aiguablava, allà es troba una joia que atrau tant els banyistes com als comensals que s'hi desplacen només per menjar: Toc al Mar. Regentat per en Santi Colominas (a la cuina) i la Sandra Baliarda (a la sala), aquest restaurant encapsula la màgia que anticipàvem a indrets únics com Begur. El matrimoni s'hi va establir ara farà 13 anys, convertint una barraca de pescadors que els havia ofert un client, en l'ampli restaurant que és avui. Van fer el salt des de Barcelona, on tenien un restaurant de cuina catalana ben reputat al carrer Girona, el Toc, i amb aquest acte de fe, arriscat i valent, van trobar un projecte de vida que actualment (i en època forta) fa feliços uns 420 comensals per servei. Els migdies al Toc al Mar són bullici, arrossos, cuina marinera en forma d'entrants, calor acaronadora i brisa gratificant, però a les nits, la tènue il·luminació acull a gurmets que busquen les millors peces de la llotja cuinades amb el màxim respecte al seu sabor. Dos escenaris i un denominador comú: el foc.
"Sempre treballem amb la flama viva i amb llenya d'alzina", explica en Santi, "perquè el carbó imprimeix un fumat àcid al producte i en desmereix el sabor". Assegura que, per ell, la cuina és tradició i matèria primera, i per aquesta raó busca mostrar-lo pur, tant en sabor com sense salses que l'emmascarin. Un purisme que es defineix de forma honesta en conèixer tota una vida dedicada a la cuina amb passió, des dels inicis a les cuines de les iaies Angeleta i Paquita fins a una trajectòria que inclou el mític Reno o les cuines d'en Martin Berasategui. Tot plegat explica que el matrimoni visqui el negoci amb la seriositat i amb l'afecte de qui sent una responsabilitat envers la seva clientela: fidel, repetidora, que fa reserva i fa la cua que sigui necessària, esperant la recompensa de bones viandes a taula.
I de bons vins, gràcies a una interessant selecció de referències que curen en Santi i en Marco Ravasi, cap de sala des de fa 3 anys. Ara bé, qui busqui vins especials, ha de demanar per La Clandestina, una carta de vins que conformen el celler personal d'en Santi i la Sandra, creats al llarg de 30 anys. Gastronomia líquida d'alçada per acompanyar plats tècnics en tècnica, però altament emocionals en sabor: tot es fa a les seves cuines, des dels fondos i fumets (amb peix de roca, caps de llagosta, llamàntol i gamba, tot rostit prèviament), als sofregits, sense oblidar les croquetes (que ja es poden trobar a alguns supermercats de la zona) o els gelats que es gaudeixen en el local contigu al del restaurant. A la taula no poden mancar plats com els calamarsets al forn de llenya, les croquetes de llagosta, les mongetes del ganxet a la brasa amb tripes de bacallà o un meravellós arròs sec amb calamar i allioli d'all negre.
Un àpat d'aquesta categoria necessitarà una passejada llarga i activa, en retornar a Begur, amb una parada obligatòria, però, a la geladeria L'Enxaneta. Allà es troben deliciosos sabors artesanals creats per en Jordi Domingo i el seu equip, que basculen entre un clàssic (i deliciós) gelat de crema catalana a una versió gelada del lemon pie o el pastís de formatge.
Clara Begur, gastronomia divertida
Aquest refrescant berenar segur que no pren la gana ni les ganes per anar a gaudir d'un dels restaurants més autèntics de la vil·la, el Clara. Té a favor una ubicació especial, el pati i baixos d'una casa indiana que ara ocupa l'Hotel Aiguaclara, però l'essència s'entén en quant es viu: atmosfera vibrant, música que contagia alegria, un servei en sala dinàmica i divertit capitanejat per l'Àlex Ruiz i uns plats divertidíssims. Si una proposta gastronòmica es pot definir com a divertida és que ho té tot: qualitat, esperit diferencial i plats icònics. I Clara Begur ho té tot i amb escreix, demostrant amb hits que arriben a les taules que hi ha professió: s'ha de tastar sense dubtar el llom de tonyina amb dashi i tomàquet confitat, el brioix de pota de pop amb ricotta, llimona i maionesa de kimchi o la truita vaga de bacallà amb mongetes seques al pil-pil.
Si la sala eleva l'esperit dels finats, la cuina que firma en Fran Llobet manté l'ànim alt. Tot plegat, servit i amanit amb referències de vins naturals ben escollits, pensant a acontentar a l'autèntic enamorat dels vins lliures i a qui té ganes d'entrar-hi amb tranquil·litat. I després de tanta rauxa i disbauxa, pernoctar en un oasi de tranquil·litat serà la cirereta del pastís, havent espremut 24 o 48 h a un Begur que es gaudeix a tota hora i en tot moment.
A tocar a la platja de Sa Riera i a mig camí de la platja i Begur es troba El Convent Hotel de Begur 1730. En un paratge d'inigualable bellesa, envoltat de bosc i flors silvestres, aquest antic convent que l'orde dels Mínims van habitar des del segle XVIII fins a la seva desamortització a finals del segle XIX és, des de fa una dècada, un referent de turisme sostenible a la zona. La història es respira en les seves 22 habitacions, ubicades en les antigues cel·les dels monjos, actualment decorades amb practicitat i gust, mostrant a qui hi pernocta unes vistes memorables. Una opció d'allotjament interessant per a qui busqui la immediatesa de la natura. El pols de la vila es gaudeix a les magnífiques cases d'indians reconvertides en hotel, com són el cas de l'Hotel Hanoi o el ja esmentat Hotel Aiguaclara.