Pel cel de Barcelona sempre ha surat un punt de nostàlgia i certa melangia, i no és exclusiu de la ciutat: ho fa el pas del temps i els relleus generacionals. Res és etern, però la memòria pot esdevenir immortal i mirar enrere ens permet annexionar la història i el passat als records que fabriquem en el present. A la gastronomia, i al teixit de la restauració barcelonina, també passa: establiments històrics que tanquen i nous que obren. Banquet, però, és un interessant compendi d'aquesta realitat, ja que tot i ser nou, rescata una essència per presentar-la com a nova.
Sergi de Meià és un vell conegut de la ciutat, tot i no haver-hi nascut. En Sergi és de Vilanova de Meià, La Noguera, i fruit de l'orgull del cuiner per la seva terra, que representa als seus plats amb ingredients i alguna recepta, adopta el Meià com a cognom artístic. Posats a fer, podríem reclamar el Sergi de Meià i Barcelona com a nom complert, perquè quelcom d'ell, és nostre: durant més de 5 anys, en Sergi va oferir bones menges al restaurant amb el seu propi nom i després d'un fugaç retorn, reapareix en l'actualitat amb el seu nou projecte, Banquet Barcelona.
El restaurant enorgulleix en Sergi per diversos motius: el principal, comptar amb la confiança de la família Riera, propietaris de l'immoble on rau l'establiment, per crear el restaurant que Barcelona es mereix. I, en segon lloc, perquè abans que el Banquet, el Segarra, el restaurant que va habitar el local durant 20 anys, havia ofert molts bons moments gastronòmics. Banquet, d'alguna manera, recull i eleva aquesta essència: cuina catalana tradicional en un format de cuina ininterrompuda que tant ofereix esmorzars de forquilla, com dinars, berenars o sopars. En paraules d'en Sergi, és un restaurant de gastronomia popular per a gent de Barcelona on tothom hi és benvingut. I llegint entre línies, aquest "tothom" refereix als visitants i turistes. Un bon gir, perquè la ubicació, al carrer Pintor Fortuny, és reclam per si mateixa per a aquests visitants i, des d'ara mateix, podran gaudir de tot el que la gastronomia catalana d'ahir i avui els pot oferir.
La sala de Banquet / Foto: Marta Garreta
I què és aquesta gastronomia popular? Per a en Sergi, és aquella sense floritures, amb el seu xup-xup i la seva elaboració, que exigeix temps i professió. I precisament, fa més de 80 anys, aquesta gastronomia per a tothom estava exemplificada en els banquets populars: restaurants de gran format a l'aire lliure, amb els seus cambrers uniformats, on amistats i famílies es reunien amb roba de mudar per celebrar i gaudir a un cost controlat. Totes les butxaques són benvingudes al Banquet d'en Sergi de Meià, i tots els paladars, per descomptat, i tindran l'oportunitat única de tastar de nou (o per primer cop) plats que només es cuinen aquí i tenen un tel històric.
Banquet ofereix gastronomia popular sense floritures, amb el seu xup-xup i la seva elaboració, que exigeix temps i professió
Tres plats són l'exemple d'aquesta recuperació, i en Sergi ho explica amb els ulls brillants d'emoció: el conill a l'empordanesa, el faisà al raïm i l'arròs a la milanesa. De conills ben guisats, n'hi ha molts, però aquesta recepta és especial perquè la del Banquet homenatja aquella que en Ramon Cabau servia al mític L'Agut d'Avinyó (i la Paquita Agut cuinava), molt saborosa i melosa. L'arròs a la milanesa, tot i ser una recepta italiana, va ser incorporada per molts xefs a les cartes de nombrosos restaurants a mitjans del s.XX, passant a ser una icona del menjar popular a la ciutat. L'arròs que es pot tastar al Banquet segueix la recepta que el xef i divulgador Josep Rondissoni va recollir, la que porta salsitxa, safrà i pèsols, o per defecte, verdura verda quan no és temporada de pèsols. I el faisà al raïm, plat toscà d'origen al s.XIV (tot i que ho feien amb perdius) i d'adopció francès, forma part de l'ADN de Barcelona per la mateixa raó que l'arròs italià: la seva popularització a través de la restauració.
Els postres de músic 2.0 de Banquet / Foto: Marta Garreta
Banquet Barcelona és una joia a tenir en compte si es vol tenir una bona experiència gastronòmica, doncs més enllà d'aquesta nostàlgia que ens permet degustar plats antics com si fossin nous, ofereix a la zona un refugi de bona cuina i servei reeixit, amb una bona representació de vins catalans, amb especial menció dels d'alta muntanya, la (primera) llar d'en Sergi de Meià.