La Joana Molina és una històrica de les barres amb més gràcia de la ciutat, des del mític Heliogàbal dels 2000 —realment, allà hi va passar de tot: concerts desenfrenats, recitals d'un altre planeta, nits que capgiren el marcador... Era espurna de mil projectes i mogudes— al Morro Fi o La Rovira, on va conèixer l'Arek, un polonès alt i amb rastes que, ves per on, acabaria sent el seu soci al Bar Olaf.
El Bar Olaf és a un lloc privilegiat, a una cantonada assolellada de la popular plaça Maragall, frontissa entre barris (Congrés i Guinardó) i futur emplaçament de la nova estació de metro de la línia 9. Té terrassa i un interior espaiós i acollidor alhora: fa de bon estar-s'hi. Sobretot per la simpatia dels amos i per la teca, que mereix un paràgraf a part.
Per si tot això no us semblés prou, la Joana té la mà trencada amb els guisats
La Joana no volia una carta amb el que és més típic, així que no tenen pernil ni croquetes, però amb una mica d'imaginació s'ha tret de la màniga molta màgia: per exemple, en comptes dels embotits habituals tenen chicharrón de Cadis (7,95 €) i cecina de wagyu (14,5 €); per picar fan esgarraet (pebrots escalivats, bacallà i all confiat, clàssic valencià que mai no falla, 8,8 €), uns xampinyons confitats amb formatge cebreiro boníssims (8,4 €) o una albergínia escalivada amb salsa de cacauet, soja i llima deliciosa (9,9 €). D'entrepans n'hi ha dos que triomfen: el de roast beef amb ceba caramel·litzada, emmental i maionesa de la casa (10,95€) i el cochinita pibil amb ceba envinagrada i maionesa de jalapeño (10,95 €). Per si tot això no us semblés prou, la Joana té la mà trencada amb els guisats i el seu fricandó (9,95 €), les seves mandonguilles (9,95 €) o la seva caponata (plat sicilià a base de samfaina agredolça d'albergínia, api, tomàquet i ceba, (7,8 €) són per llepar-se'n els dits. Al tirador tenen Águila i 1870, i de cerveses artesanes, algunes de poloneses ben triades per l'Arek. També tota mena d'orujos i licors d'aquells que van tan bé per allargar la sobretaula.
I abans que us ho pregunteu, ja us ho responc jo: quan treballaven plegats a La Rovira, una companya deia que l'Arek, tan espigat i simpàtic, s'assemblava a l'Olaf, el ninot de neu de Frozen. I quan buscaven nom pel nou bar que els acabaven de traspassar, els va venir al cap la broma i com que era curt i sonava bé i es recordava fàcilment, no s'ho van pensar dues vegades i el van batejar així.
L'Olaf obre de sis de la tarda a mitjanit de dimarts a dissabte. Divendres, dissabtes i diumenges també obren al migdia, de dotze a quatre. Tanquen diumenge al vespre i dilluns. L'Olaf és d'aquells bars de tota la vida que fan barri, familiar i alegre. Tothom es coneix i tothom hi és benvingut —ara, per exemple, fa extres la filla d'una clienta, és el més normal. Van obrir el setembre del vint-i-dos, però ja és com si sempre hi hagués estat.