Trobar un lloc on gaudir de bona cuina catalana al centre de Barcelona no és fàcil. Hi ha llocs cars, llocs dolents i llocs sense ànima que pengen d'alguna gran empresa. Però al carrer Calvet, a tocar de la plaça Francesc Macià, hi ha un racó autèntic regentat per un xef que va treballar al Bulli i que ofereix racions abundants de plats catalans tradicionals a un preu molt raonable.
Un bar popular a la part alta
A la cantonada dels carrers Calvet i Avenir hi ha un bar molt especial. Es tracta del Colmado Wilmot, un restaurant de cuina tradicional on també es poden comprar alguns queviures. El Wilmot és un lloc petit regentat per Eugeni de Diego. L'espai et rep amb un aparador de productes que fa goig; a l'esquerra, quatre taules omplen una part del menjador, i a la dreta, una barra i algunes taules més ocupen un racó més íntim des del qual s'entreveu la cuina. Es tracta, com bé indica el nom, d'un colmado, una botiga de queviures que fan salivar: tomàquets, embotits, llaunes de conserva, oli... l'escenari ideal per fer gana. La decoració és senzilla, amb les parets clares, llum càlida i cadires de fusta. Un escenari aparentment sobri, si no fos pel bullici de gent a l’interior i a la terrassa i la contínua desfilada de plats.
El servei del restaurant, en un dia que, pel que ens diuen, és especialment atrafegat, és molt amable i està atent a tot el que necessites
Al Wilmot hi fan esmorzars, dinars i sopars. Tenen una oferta molt variada, amb tapes, entrepans, carn, peix, pasta o postres, a més d'una bona oferta de vi. A diferència d'altres llocs amb una àmplia oferta de menjar, al Colmado Wilmot tot és bo. Et pot agradar més un plat que un altre, però totes les safates que veiem desfilar —d'aquelles metàl·liques de tota la vida on saps que el que s'hi serveix ha de ser bo— tenen molt bona pinta. Al cap i a la fi, també es menja pels ulls, i aquí et podries atipar només de veure passar esqueixades, amanides i fideus.
Un dinar rodó
El servei del restaurant, en un dia que, pel que ens diuen, és especialment atrafegat, és molt amable i està atent a tot el que necessites. Després d'alguna recomanació i amb les dents llargues, comencem a dinar. Encetem l'àpat amb una gilda grossa, sucosa i gustosa i unes croquetes casolanes exquisides de rostit de pollastre. Tastem també l'amanida russa i l'esqueixada de bacallà, dos plats freds que són deliciosos. I per acabar amb els entrants, la truita de patata amb xistorra a la sidra, un pintxo boníssim ideal per acompanyar amb pa.
Pel que fa als plats forts, escollim les mandonguilles i el plat estrella de la casa: els fideus a la cassola. Tots dos plats són boníssims, però convé tenir gana per poder-te acabar una ració. Un dels punts forts del restaurant és que pots demanar mitges racions de la majoria de plats, tant per si vols tastar més coses com per si simplement vols menjar menys. De mandonguilles, en mengem mitja ració, però de fideus ens en porten una de sencera. La diferència es nota, i amb la sencera acabem ben tips.
Però no podíem marxar sense tastar les postres. Escollim el flam i la torrada de Santa Teresa, dues postres gormandes i molt bones. És especialment bona la nata que acompanya el flam; feta casolana i servida en abundància. Per contra, la torrada de Santa Tresa és una mica massa abundant. Se serveix una ensaïmada sencera coberta d'una potent salsa de caramel. Unes postres més aviat pensades per a compartir entre un grup de 2 o 3.
Al Colmado Wilmot s'hi menja molt bé. De fet, el principal inconvenient és trobar-hi lloc, així que convé trucar i fer reserva. Però si ets previsor, o si tens sort i et donen taula, gaudiràs d'un àpat excel·lent amb plats típics de la cuina catalana que ja gairebé no es troben enlloc. I tot amb racions que ronden entre els 7 € i els 15 €.