Fino Bar: un bar nou a Gràcia que mira al passat per menjar fi

“Senzill però de qualitat”. Així defineixen des de Fino Bar la seva proposta gastronòmica. Qualsevol diria que aquí no hi ha cuina, però la cuina no passa sempre per encendre els fogons. “Treballem bon producte i intentem aplicar una mica de creativitat i coherència”, expliquen. Llaunes, salaons, xarcuteria al tall molt ben triats, amb nom i cognoms, perquè en saben, perquè se’n preocupen i perquè volen que els clients també n’acabin sabent: la formatgeria 12°, les anguiles fumades de Roset, els embotits Gori de la Garrotxa, el pa de Montserrat Forners (el millor de 2023) fan la seva aparició a la carta allà on toca.

Fino Bar: precisió i eficàcia

Treure l’entrellat de fer bé coses senzilles no és una tasca menor. Cal disparar un pensament precís, que comuniqui i que funcioni. I a Fino, funcionen. Els pensaments que han posat arreu, als uniformes, a les copes serigrafiades, als ganxos que sostenen paper encerat i embotits, a la preciosa màquina de tallar que brunzeix suaument, posant una pista breu de tant en tant, i que em remet a aquell moment dolç de la infància quan la xarcutera em donava a tastar un tall delicadíssim d’embotit mentre la mare anava demanant una lliura d’allò i d’allò altre.

En definitiva, que a Fino els pensaments han sortit dels caps i s’han materialitzat sense desviar-se. Hi trobareu plats pensats, com ara la carbonara de mongetes tendres, la torrada de stracciatella amb anxova i un bon toc de pell de llimona ratllada, l’ensaladilla russa de Perelló, que pot rematar-se amb afegitons com ara la tonyina o l’anguila fumades, els ous de maruca o la ventresca de tonyina o l’entrepà planxat de rossinyols amb Gruyère.

Croq-fondue, una invenció excepcional

M’expliquen, també, una anada d’olla tremenda que ja té club de fans: la croq-fondue, que és massa de croquetes per engolir a cullerades. Per acabar d’acomodar els vins i la nit, hom pot triar el cap i pota o els cigrons en samfaina. Per beure: vins naturals, vins de Xerès, cervesa i vermut. Com a la part sòlida, es compon d’una tria feta a base de descobertes, diuen.

Fino assenyala coses importants del moment gastronòmic actual: “Muntar un bar des de 0 és el somni de qualsevol grup d’amics i obrint Fino l’hem fet realitat”. La generació que voreja els 30 ja no somiem a recórrer el sud-est asiàtic o comprar un Ferrari: volem menjar bé i, si ens atrevim, muntar un bar. “Ja teníem una societat gastronòmica i ens dedicàvem a reunir-nos i a cuinar a les cases. Fino era el següent pas natural”. I qui són els amics? Són Alberto Ibáñez, cuiner; Alejandro Giner, químic; Betu Molero, relacions públiques; Eva Monge, publicista i dissenyadora; Jorge Ferrer, sommelier; i Pau Ortiz, un bon vivent de la vida que s’ha encarregat de la tria dels formatges que trobareu a la carta.

Els aires del sud, de botiga de queviures i l’ànima retro de Fino són llocs comuns (i benvinguts) que també expliquen el nou i nostàlgic gust pels bars i restaurants i receptes del passat que viu ara mateix l’hostaleria. No obstant això, diuen que no pretenen seguir cap moda: “Fino no ha d’encaixar enlloc. És la nostra visió de la gastronomia, el lloc que a nosaltres ens agradaria trobar. Farts de fer cues per prendre alguna cosa a Gràcia, hem volgut afegir un bar al barri per tal que la gent el faci casa seva”.