El cafè d’especialitat és un miracle, però té un problema: és la mar de difícil trobar un lloc on prendre’l després de les 17 h o les 18 h de la tarda. Potser és perquè malgrat la gran onada de la beguda amb cafeïna que cobreix la ciutat, els negocis encara es troben en un moment incipient com per doblar el personal que permetria de fer horaris més extensos. I ho entenc. Treballar a l’hostaleria no hauria d’esclavitzar a ningú. Però a La Fuga, que obre de 9 h del matí a 23 h de la nit per oferir esmorzars, dinars, berenars, copes i sopars, s’ho pot permetre i, així, esdevé un refugi ideal a qualsevol hora.
La Fuga és un bar, una cafeteria i un restaurant, tot alhora. Té una barra llarga on fer una cervesa o una tònica de pomelo Thomas Henry, taules on dinar còmodament, un pati on berenar quan fa bo i un soterrani ple d’antics sofàs comodíssims on passar la tarda xerrant de banalitats, mantenir reunions importants o, simplement, llegint o treballant en companyia d’una bona banda sonora.
Bicicletes, mallots i pòsters de curses ciclistes decoren les parets de les dues plantes d’aquest local d’aires industrials, però càlids, amb una vaixella maca i cuidada (és un gust beure la llimonada d’olives de Le Tribute en un tumbler bisellat) on al migdia s’omple de l’aroma de la salsa de tomàquet que fumeja a la cuina.
Perquè aquí, els plats de pasta fresca feta a casa són el pilar central de l’oferta de dinars, farcida o senzilla, però sempre cuinada amorosament i portada a taula amb la celeritat i la bonhomia que caracteritza qualsevol restaurant italià. No hi ha menú, però sí carta i fora de carta, i aquesta darrera va ser la que em va atrapar: hi havia coses com ara lasanya de galta de vedella, gnocchi amb pesto, polpette de pollastre i guanciale amb salsa de iogurt i farigola o els plin de carne in brodo (11,80 €), que vaig triar i que van ser una benedicció en un dia molt ventós d’aquest febrer.
Malgrat que pugui semblar que La Fuga és un lloc despentinat, en el bon sentit, tot està curosament pensat. Un bon exemple d’això és la selecció de begudes, afinada fins a l’extrem amb la proposta d’un maridatge concret per a cada plat fora de carta. En el meu cas, pels deliciosos farcellets de carn que suraven tranquils dins del plat de brou, van encertar amb un cava Mirgin Alta Alella (la copa, 5,70 €). Per postres, també vaig optar pels fora de carta: taronja amb mel de tarongina, panses i menta. Una manera senzilla, poc vista i gustosa d’amanir una fruita comuna que a hores d'ara ja hem menjat transformada de mil maneres.