Entre la Rambla del Raval i la plaça del Pedró hi ha el Paloma Blanca, que és una tipologia de bar poc comuna a Barcelona: l’espai es divideix entre un grapat de taules que s’organitzen a conveniència del client i un gran aparador farcit de menges llestes per endrapar.
És com si a la botiga dels pollastres a l’ast, on també hi ha altres plats preparats, s’hi hagués afegit un menjador i, a més, un toc marroquí que perfuma els plats i recorre la decoració. El telenotícies de TV3 embadaleix a alguns clients i d’altres la fan petar mentre esperen que els arribi el plat que han triat i piquen unes olives marinades vicioses que la casa posa a taula tan bon punt hi seus.
La sala de la Paloma Blanca té el caliu i la informalitat d’un menjador. Les taules són molt properes, de vegades dines amb desconeguts, i regna la solidaritat i la bona entesa entre els comensals: si no hi has vingut mai i no saps ben bé quin és el funcionament del menú, molt possiblement, al teu costat, una bona ànima t’expliqui com i què demanar (segur que des d’aleshores recordaràs que el cuscús només el fan divendres, i hi tornarà).
Aquí hi ha una carta de la qual tothom passa de llarg, atrets per totes les safates que resplendeixen dins de l’aparador, per assenyalar allò que més li vingui de gust: pollastre amb olives o amb panses, conill al forn, mandonguilles de vedella amb tomàquet, fetge guisat i també plats espanyols com ara paella o fideuà. Cada plat duu els seus acompanyaments: arròs blanc, arròs pilaf amb carn o verdura bullida. És senzill, és ràpid i és bo.
Jo trio el tajin xai amb prunes acompanyat de pilaf, i una amanida fresca a base de cogombre i tomàquet, ben condimentada. També tasto el tajin gall dindi del meu acompanyant, saborós, però sense aquest contrapunt dolç que li confereixen les prunes seques al meu plat.
Tots arriben en uns plats de terracota gruixuts i plens de filigranes: de vegades, davant de totes les coses efímeres que ens envolten, s’agraeix sostenir entre les mans un plat calent, gruixut i carregat de viandes contundents. Com per osmosi, atrapa la pesantor que sovint ens acapara, i fa que sortim més lleugers de pensament. I potser aquesta és precisament una de les millors virtuts del Paloma Blanca: un lloc humil i gratificant, on s’hi barregen clients d’edats, religions, procedències, feines i gustos diversos, atrets per un mos deliciós i barat en un ambient que és ben bé com dinar a casa.