Al carrer Muntaner, fent cantonada amb el carrer París, s'està formant un petit nucli on tres restaurants estan acaparant l'atenció i l'estima de molts gurmets. I tot plegat, en poc menys de sis mesos: al Galán i al nouvingut Mesa Quince, se li suma Bar Remedios i una truita de patates à la minute escandalosament suculenta i deliciosa. Tots tres comparteixen una projecció gastronòmica de ventall: aquella que, d'acord amb el producte, desplega platets i suculències per oferir felicitat tant a qui es mira la butxaca com a qui se li escalfa el morro amb facilitat.
L'Alejo Ventosa i en Llorenç Balaguer han creat a Bar Remedios un univers molt particular que, alhora, és còmode i habitual per moltes tipologies de comensals: "Defugim d'una estètica nòrdica i preciosista i reivindiquem la bellesa de la fòrmica i l'inox", explica Balaguer. Però va més enllà d'un manifesto estètic, perquè el que aquest duo reclama, junt amb el xef Joan Donadeu als fogons, és una gastronomia informal, sense pretensions, apuntalada en el producte, la tradició i la suculència del sabor d'un guisat ben executat. Amb una necessària pàtina de modernitat i tendència, Bar Remedios eleva aquesta cultura popular de bar demostrant amb professionalitat perquè unes croquetes, una ensalada russa o unes braves fan que la clientela es desplaci per gaudir-ne de forma quasi cerimonial.
El gormand actual no busca tant les estovalles de lli o la formalitat d'una sala, tot i que l'aprecia: perdona la seva inexistència si es diverteix. I Barcelona s'ha deixat anar, perdent una certa rigidesa, segurament emmirallant-se en una fórmula de restauració que Madrid, per exemple, excel·leix: xauxa i rauxa, molts platerets a una taula per picar i compartir, amb un bon vi a la copa i un ambient dinàmic. I no és que a Barcelona no l'hàgim tingut mai. Simplement, no se la tenia en tanta consideració, relegant aquestes menges populars i contexts més informals ben lluny d'una experiència gastronòmica.
Bar Remedios eleva aquesta cultura popular de bar demostrant perquè unes croquetes, una ensalada russa o unes braves fan que la clientela es desplaci per gaudir-ne de forma cerimonial
Al Bar Remedios, hom s'hi sent com a casa i menjant millor que a casa: la truita de patates amb ceba à la minute és un prodigi. La patata és rude, tallada gruixuda, però queda amorosida per un ou batut que queda perfectament cuit en l'exterior, i un quallat interior sucós. Aquest mateix punt rústic s'aprecia a l'ensalada russa, permetent que a cada mos s'apreciï la textura dels ingredients, banyat en una maionesa on es percep (i gaudeix) l'escabetx.
Platets de xup-xup que s'han de tastar, de totes, totes: les mandonguilles a la jardinera (salsa espessa i saborosa, i mida de mandonguilla perfecte, tal com indica la tradició), el caneló de rostit, amb la seva beixamel cremosa i el punt de demi-glace que li dona potencia i sedositat i la cua de bou, desossada. Tres propostes de guisat ben executades que poden posar la cirereta del pastís a una entrada de festa amb gildes, braves o una cecina de wagyu feta a la casa, ben salpebrada.
"A Bar Remedios proposem 'remedios' a totes hores", declara l'Alejo Ventosa. Un divertit joc de paraules per explicar que el format popular no només s'incardina en una carta curta i solvent, sinó que també ho fa en un horari de gaudi que comença al migdia i acaba a mitjanit, oferint beure i menjar de forma quasi ininterrompuda. El que tampoc para de córrer a dojo són els vins i és d'aplaudir que ofereixin vins a copes de referències que, de normal, mai es troben en aquest format: fino del Tio Pepe, un Dido, un Lafou o un Gramona Imperial poden ser l'avantsala d'una festa líquida que dona cabuda des de vins negres, blancs i escumosos locals a vins generosos i vins dolços.