Què n’esperem, d’un bar? Volem comoditat, volem escalf però, per descomptat, volem que allò que endrapem sigui bo. Això intenta el Bar Roma, un lloc sense ínfules que abandera el gust per sobre de tot.
“El Bar Roma és un lloc amb poca pretensió on el menjar i el gust és el més important, allò que prima. Fem clàssics ben fets amb sabors tant d’aquí com d’Argentina”, explica la Gala Massetti, natural de Buenos Aires, que fa tàndem amb en Jordi Saavedra, de Vacarisses. Ambdós tenen una trajectòria a la cuina de fa 15 anys i han passat per restaurants tan emblemàtics com Tickets, Enigma, 41º, Martín Berasategui o Mugaritz.
Malgrat que la feina els dugué al món del que avui es considera alta cuina, quan se’ls va presentar la possibilitat d’agafar el traspàs d’un local, després de la pandèmia, no ho van dubtar ni un sol moment: “feia molt de temps que volíem tenir un lloc propi i sempre ens va agradar la idea d’un bar”.
Aconsegueixen el que es van proposar, que és l’ideal d’un bar. Segons ells –i jo ho comparteixo–, “un bar al 2023 o a qualsevol època hauria de tenir menjar gustós i bon tracte amb el client, sense importar l’estil del bar”. I ho fan amb cada entrepà de la carta, sigui la milanesa, el planxat de papada i formatge o el de trufa, el pepito de vedella o la cremosíssima ensaladilla, potser la més maca de Barcelona, amb una mica de ceba envinagrada a la mexicana, les seves corresponents piparres i una bona mà de picos per acompanyar.. A més, tenen una selecció justa però acurada per fer el vermut: xips de les gruixudes, seitons, pa amb mantega i anxova i, és clar, canyes ben tirades i vermut a doll.
Les cartes curtes són una meravella i haurien de ser més freqüents, per molts motius: per no enredar-te 15 minuts triant què vols, per potenciar una economia sana del negoci i per evitar el malbaratament alimentari que pot generar una carta més llarga que un dia sense pa. No obstant, al Bar Roma es disculpen justament per això que a mi em sembla un dels seus forts: “la carta va ser pensada en base a les possibilitats i limitacions que ens donava l’espai del bar. Hi vam posar les coses que a nosaltres ens agrada menjar: bones croquetes, entrepans de gustos ben marcats i, també, postres que han rebut l’atenció adequada”.
Tal i com diuen, els dolços mereixen un paràgraf. L’oferta s’abreuja en dues propostes que van canviant cada setmana i que s’alternen entre pastissos, tiramisú, flam –una de les coses que m’hi farà tornar, perquè el dia de la meva visita no vaig poder tastar-lo–, i altres llaminadures menys vistes, com el buttermochi, amb la textura elàstica del postre japonès més conegut, però en format pastís.
Visca els bars com el Bar Roma: senzill però amb empenta, saborós i càlid, econòmic i sense paranys ni circumloquis.