Cada vegada tinc més clar que els bars i els restaurants són les persones que el fan. Sense la seva presència, sembla que els falti esquelet i ànima: aparentment tenen la mateixa forma, però si no hi són, hi falta alguna cosa. El dinamisme que insuflen al negoci amb la seva manera de fer les tasques que requereix els diferencia de la resta positivament quan aquells que operen posen part del millor que són en fer bé la feina. Un clar exemple d’això és el bar La Morera, a Mataró.
Som un país de bars, tot i que cada cop ho som menys, i potser en passar per davant de La Morera hi hauria algú que pensaria que què caram té d’especial un bar de tota la vida. Doncs, primerament, com que els bars de tota la vida perillen, que romangui inalterable ja li suma molts punts. Però no només això perquè, com dèiem, aquí dins s’hi cou un tarannà especial, l’autèntic caliu de bar, el tracte sempre precís per a cadascú que entra per la porta, i sempre amb l’energia del que vol ser resolutiu.
Els germans Quintana, el Juan Antonio i en Sergio són un huracà silenciós que executa amb celeritat cada tasca que se’ls planteja, i tenen sempre la vista posada en el client per atendre’l fins i tot abans que li aparegui una necessitat.
Som un país de bars, tot i que cada cop ho som menys, i potser en passar per davant de La Morera hi hauria algú que pensaria que què caram té d’especial un bar de tota la vida. S’hi cou un tarannà especial, l’autèntic caliu de bar, el tracte sempre precís per a cadascú que entra per la porta, i sempre amb l’energia del que vol ser resolutiu
“Allò que és possible ho fem al moment. Per als miracles, ens estem preparant”, diu el lema del bar des d’un quadre a l’estreta sala, formada per una llarga barra i tres taules comunitàries, que es compensa amb una espaiosa i còmoda terrassa a tocar de la platja del Callao de Mataró. Només seure, deixen una tapeta d’olives i una altra de pa i pernil i passen comanda de la beguda. És el migdia, hi vaig amb el cuiner Martín Comamala, de 539 Plats Forts, que és client habitual, i que els deixa posar a taula allò que vulguin.
Arriba una mitja ració d’unes llenties guisades esplèndides fetes per l’Antonia Roldán, la mare dels Quintana, amb el llegum ben cuit, però encara sencera la pell, i també uns canelons amb dos farcits, un d’espinacs i l’altre de pularda. Una tapa gran de pernil, de la marca Tartessos, ens fa entendre que no sempre el pernil més adient és l’ibèric, i que hi ha vida fora d’aquell greix tan potent que, per estrany que sembli, no sempre agrada a tothom.
A La Morera s’hi pot picar fi: ostres, una anguila confitada excepcional, vieires, caviar i foie us estan esperant a la carta, al costat de plats de sempre com els musclos al vapor o la morralla fregida fresca del port, les croquetes, els seitons i encara més. Per entaular-se una bona estona, peixos grans com el gall de Sant Pere o el rap d’Arenys i marisc a dojo, plats tradicionals com els peus de porc amb caragols, la galta rostida o les mandonguilles. La Morera combina tot allò tan clàssic dels bars, com l’espai, l’ambient i molts plats, amb incorporacions més luxoses i una atenció especial al producte d’alta qualitat.