Si jo fos un formatge o un vi, voldria viure a Món Vínic (Diputació, 251). De fet, no ho soc i també voldria viure a Món Vínic. Jo i tota la resta d’apassionats del vi i del formatge, sommeliers, turistes i locals iniciats o novells en aquest món, que es queden atrapats a la cadira o davant de les més de 4.500 referències de vi que poblen les parets de l’espai.
Botiga i bar de formatges i vins des de setembre de 2022, Món Vínic formava part de l’antic projecte que duia el mateix nom i que va ser un centre divulgador del món del vi, amb restaurant i també un programa d’activitats extens. “Era un regal per la ciutat”, explica Dèlia Garcia, sommelier i llicenciada en Història de l’Art que va nodrir l'espai des del principi.
La primera botiga de Món Vínic va néixer el 2013, en línia, en paral·lel al restaurant, amb magatzem a la ronda de Sant Pere on es feien tastos mensuals. El 2017, s’obre un petit espai adossat al restaurant que fa de botiga. “Cada tarda venia molta gent i aviat omplim una petita nevera de formatges i embotits: fotíem un bon tiberi”.
Món Vínic és un lloc on la cura del producte i del client és el valor que defineix el seu ésser. I no és un dir. Només cal posar-hi un peu per comprovar que està dotat de la infraestructura ideal per cuidar-los: les àmplies neveres regulen la temperatura i la humitat del formatge i dels vins, que sempre són atemperats per tal de poder-los gaudir a taula, a la barra o tan bon punt arribis a casa.
“Exercim una professionalitat que, més que transformativa, té a veure amb el fet que tot estigui bé. Cuidem el producte i cuidem al client: hem fet un local que té a la base unes idees senzilles, on la matèria és al centre i on no s’oblida la comoditat. Tot és molt essencial, però de qualitat”, explica la Garcia, que afirma que Món Vínic és un regal que li va fer la vida professional. “Ferrer-Salat va creure en què era possible fer una proposta comercial que respectés al màxim la cadena de valor de cada producte que venem i que no només fos una qüestió mercantil, sinó que representés uns valors de sostenibilitat social i econòmica en el sector primari. En definitiva, que la seva realitat pugui ser perdurable”.
Perquè comprant als petits productors i als productors artesanals estem contribuint al fet que hi hagi una cosa mínimament ben feta dins de la nostra oferta. Món Vínic és el que és, i no és sostenible, perquè hi ha la possibilitat que sigui. Malauradament, Garcia és conscient que avui no existeix una sobirania alimentària dels productes artesanals: no arriben a tothom. Tot i això, l’empenta de Món Vínic és la de valorar els orígens i les elaboracions per anar creant una cultura sensible i menys intel·lectualitzada que permeti gaudir-los.
El vi i el formatge, a Món Vínic, són artesanals o no hi són. Aquest esforç del productor, sovint intangible, es trasllada al bar i a la botiga de maneres palpables pel mencionat sistema de neveres, però també de forma invisible però notable, gràcies al talent de l’equip, que passa, aproximadament, unes tres hores diàries observant els formatges (ubicats en diferents nivells de les neveres en funció de la seva tipologia, morfologia i de la seva escorça), raspallant-los, donant-los la volta i inspeccionant qualsevol canvi que pugui indicar signes d’evolució.
“Amb el formatge s’ha de ser obsessiu per cuidar-lo, treballant contínuament perquè canvia molt ràpidament. La nostra única intervenció és la cura: exposem el formatge (i també el vi) de manera senzilla, sense un servei exquisit, nu al plat. Perquè si és bo, té suficient identitat per ser-hi sol. De la mateixa manera, els vins es presenten a una bona temperatura després d’haver estat ben conservats, amb l’única companyia d’una bona copa. Tots dos són molt agraïts: amb un bon vi i un bon formatge ja ho tens tot fet”.
I per què formatge i vi? “Ambdós són fermentats, els seus criteris de qualitat són els mateixos i sempre han estat junts. Nosaltres no ens hem inventat res: només mirem de tractar-los amb cura i buscant el producte de més qualitat”. Els trien així: “A còpia de tastar contínuament, d’una voluntat de donar a conèixer productes que ens agraden, de descobrir llocs i productors i perfils organolèptics nous, maneres de fer antigues que es redescobreixen i filosofies d’elaboradors que ens entusiasmen”.
“La nostra feina és la de fer d’intermediaris”, afirma Garcia. Fan una empenta per tal de visibilitzar els productes que valoren i bolquen la seva mirada per tal que el valor d’aquests productes sigui vist i apreciat pels clients. “Els productes ja tenien valor: nosaltres els portem a Món Vínic, on els cuidem i els fem ser més vistos. A mesura que anem aprenent farem coses amb més intenció i més voluntat”. A banda del vi i del formatge, el pa és l’altre pilar central de Món Vínic, on també comparteixen carta els embotits i alguns petits plats, siguin d’amanides amb verdures d’un hort de Vilassar amb el que col·laboren o també de terrines i sardines en escabetx i d’altres receptes que els duu la Núria Gironès, de Ca l’Isidre.
Garcia es lamenta de l’estructura de màrqueting i especulativa que s’ha muntat al voltant del món del vi i que actualment també afecta els vins artesanals. “Costa molt que la gent entengui que per gaudir un vi de qualitat no cal saber-ne. El vi té la problemàtica de l’agricultura. Té l’embolcall de ser inaccessible, de ser un producte de luxe. I la qualitat es confon amb el luxe. Però hi ha vins de molta qualitat amb preus molt baixos. Això és a l’inrevés amb el món del formatge, on tenim clar que els formatges més barats són els menys bons”.
“Quan la gent encara no ha entès què és un vi artesanal i el seu ventall de possibilitats, ja es troben capficats en aquests dinàmiques. El vi artesanal hauria d’estar relacionat amb el consum de vi, en tornar a ser una cosa més accessible per la societat. És un sistema frívol i de vegades ens veiem immersos en aquestes frivolitats, però almenys, aquí, tenim la consciència que tota l’energia que estem invertint cada dia té una part bona: la de contribuir a la supervivència dels productors que treballen bé”.
Tot és tan agradable i bo a Món Vínic que l’única queixa comuna és la dels seus horaris, que són de 12 h a 21 h i que, de fet, representen una opció necessària i molt inusual a la ciutat.