Avui li toca el torn a un altre Quimet. Si l’altre dia parlàvem del Quimet d’Horta i les seves xapates sublims, a continuació exposarem per què la Bodega Quimet, més coneguda com el Quimet de Gràcia, és una cornucòpia plena de banderilles, vermut i bones menges que cal visitar amb assiduïtat. Hi ha algú a TripAdvisor que va expel·lir un ‘no tornaré’. Doncs, millor, senyor o senyora, que la resta tindrem més espai a la barra.
La Bodega Quimet: lluïssor càlida en punts foscos
La Bodega Quimet és en aquest quadrant de Gràcia que no s’assembla a Gràcia ni a qualsevol altre barri, amb límits a Via Augusta, Travessera de Gràcia, passeig de Gràcia i avinguda Diagonal, i que es vertebra gràcies a quatre carrers tranquils que s’enfilen: Neptú, Minerva, Riera de Sant Miquel (que, efectivament, era una de les rieres de Barcelona, alimentada per la de Sant Gervasi) i Vic.
Al Quimet li cau el sol que il·lumina la plaça Gal·la Placídia, el seu rètol pren una lluïssor càlida i fa venir ganes d’entrar-hi. Perquè les bodegues solen ser espais un punt foscos, però això no ens detindrà mai d’entrar-hi, perquè sabem que brillen amb una llum pròpia que els ve de dins i que saben cultivar en tots aquells avesats que travessen el llindar, veuen la gentada que s’hi amalgama a dintre, somriuen i deixen que les bombetes de l’antiga làmpada d’aranya que presideix la sala des del sostre els esquitxi el vermut amb un reflex ataronjat.
Aquí juguen a la lliga de les millors anxoves i els millors seitons en vinagre, en competència directa amb la Bodega J. Cala, i és una joia veure’ls esculpir els platets d’ensaladilla
Aquí juguen a la lliga de les millors anxoves i els millors seitons en vinagre, en competència directa amb la Bodega J. Cala, i és una joia veure’ls esculpir els platets d’ensaladilla, un rere l’altre, mentre la safata de la vitrina es va buidant i omplint i buidant i omplint en un vaivé marítim que ens porta cap a les ostres veïnes i el còctel de marisc. La pissarra també és llaminera: demaneu dues racions de favetes amb pernil i un ou escalfat i no us en penedireu; els cigrons amb espinacs; el bacallà fregit amb sofregit de tomàquet i el tomàquet confitat, amb anxoves, olives i tàperes, un mos delicat (han pelat el tomàquet, òbviament, i de sobte sembla una nova fruita) que recorda a la puttanesca italiana on algú ha oblidat d’afegir-hi els bitxos.
Per beure, com a qualsevol bodega i com fa 100 anys o més (tot i que el moment d’oferir vins amb noms i cognoms ja hauria de ser aquí), l’oferta clàssica de vins directe de la bota: Priorat, Gandesa, Blanc, Moscatell, Xerès, Ranci, Porto, Màlaga. I cava. Tria i remena i vejam si l’encertes. També: cervesa per qui la vulgui i vermut a doll.