Quan hi passes per davant, podries identificar-lo com un bar heavy. T’imagines, pensant en l’estereotip, molta cervesa, poca teca i el terra ben enganxifós. La realitat és ben diferent, perquè al Celler Panotxa (Carrer Sant Joan de Malta 53) s’hi poden menjar angules, caviar i beure Bollinger a ritme d’AC/DC. 

Celler Panotxa 

Podem posar-nos-hi fins, sigui a base d’ostres, de formatges i de pintxos de txistorra. David Huerta, propietari i barman, és heavy en tots els sentits. En ple confinament, quan amb la Sandra Agudelo va agafar el relleu de l’antic Celler Ca La Paqui, que en Juan i la Paqui havien regentat durant una pila de dècades, va decidir que si bé en un inici no havia pensat de retocar massa l’antiga bodega, ara que tenia temps, hi vessaria una de les seves passions: la música. Així, va encarregar diversos murals pel sostre, on ara llueixen els logotips dels seus grups favorits, així com d’altres detalls que deixen clar que aquí, a banda de jalar i beure la mar de bé, també s’hi escolta bona música. 

Al Celler Panotxa, a banda de jalar i beure la mar de bé, també s’hi escolta bona música

“Sempre m’ha agradat menjar bé i beure bé. Jo era client de Ca La Paqui, de tota la vida, perquè visc darrere del carrer Sant Joan de Malta i sempre ha estat el bar més proper a casa meva. Abans em dedicava a la construcció, tenia una petita empresa de reformes i petites obres, així com d’instal·lacions elèctriques, però és un sector que et crema molt i quan vaig assabentar-me que la Paqui es jubilaria a finals del 2019, vaig pensar en agafar les regnes del negoci”, comenta Huerta. I malgrat que sap que l’hostaleria també és dura, no se’n penedeix: “és freqüent que un client pel que treballes com a manyà, després no et vulgui pagar, i això fa que tampoc puguis pagar als teus treballadors per la feina feta. Almenys, això aquí no passa”. 

Celler Panotxa 

Huerta considera que ha fet una fusió excèntrica dels seus gustos personals, tant dels gastronòmics com dels musicals. I funciona. “Molts dels antics clients segueixen venint al celler –ara rebatejat com a Celler Panotxa– i hem guanyat molta clientela adepta al rock&roll i al heavy metal. És més, sempre que hi ha cap festival del gènere, com ara el Rock&Fest, moltíssims assistents passen per aquí a passar una bona estona”. Hi arriben des de Noruega, Bèlgica i més enllà per la música que els ha arribat fins les orelles i s’hi queden per la bona pinta de les tapes i els plats: anxoves i cecina, gambetes i cargolins, ensaladilla russa i cua de bou, i altres delícies que surten de la cuina i de la vitrina d’aquest cau on s’esdevé l’aliatge gloriós del metall i la bona endrapamenta. Els que no són tan afins a la música, també s’hi quedaran atrapats: “posem la música a un volum agradable i a la llista no hi tenen cabuda sons massa satànics o guturals, que no agraden a tothom, i hi escoltareu des de Metallica a Kortatu, passant per Extremoduro, Freddy Mercury i Radio Futura”. I, també, el brunzit atronador de les motardes que aparquen a tocar de l’esplèndida terrassa del Panotxa.

Hi escoltareu des de Metallica a Kortatu, passant per Extremoduro o Radio Futura

Per enderrocar un altre tòpic associat al heavy, Huerta ens recorda: “hi ha molta gent que gaudeix d’aquesta música, que ja no vesteix o no ha vestit mai de cuir i de negre, i que avui porta americana i corbata. I què? Si volen menjar bé, aquí tenen casa seva”. D’altra banda, el bodeguer no té problemes en posar-se una casulla i unes ulleres de sol negres i autoproclamar-se ‘sacerdot del metall’ per fer una mica de broma si la tarda és alegre. La seva empenta l’ha portat també a presidir l’associació de comerciants del Baix Clot, que organitza activitats voluntàries per visibilitzar i potenciar els negocis del barri, com una festassa que van organitzar el passat 18 de febrer a la Plaça de Valentí Almirall, on es van punxar 18 enormes barrils per les 800 persones van aplegar-se en germanor per passar un dia agitant les melenes al ritme de Master of Puppets. “Hi va haver famílies, nens dansant i jugant, riures i molt de bon rotllo, perquè una festa no pot ser d’una altra manera. Pots pillar una pertorbació severa i de qualitat, però que mai falti el respecte”.