Els búnkers del Carmel s’han convertit en un atractiu turístic per allò que tenen de mirador. El nom del barri ara sona arreu del món no només pel Parc Güell, sinó per aquesta bateria antiaèria col·locada on un dia els ibers atalaiaven la plana d’allò que un dia esdevindria Barcelona. Ara bé: al Carmel, de búnkers, també n’hi ha uns altres, i en aquests segons s’hi menja i s’hi beu de deu. Parlo de la vermuteria Los Búnkers, que rau on abans s’aixecava el mític Casa Carmona, una institució del barri que, en lloc de paella, els dijous servia migas. Ara la cosa va a l’inrevés perquè a Los Búnkers de migas no en fan, però sí que posen a taula paella cada dijous (i també en fan una d’especial pels vegetarians).
Los Búnkers: tapes i vermut exquisits
Això sí: a Los Búnkers perpetuen el llegat de l’antic bar d’oferir una àmplia selecció de tapes variades com ara ous farcits, cua de bou, calamarsets a l’andalusa, truites, bunyols i croquetes, aletes a la barbacoa i callos. I, també, ítems imprescindibles per fer el vermut: anxoves, braves, bombes, rostes i un combinat de patates, olives, musclos, seitons, pebrot vermell envinagrat i piparres que de tan bo i de tan senzill és potser la tapa 'vermutera' més ben trobada del 2023 –segons el parer d’aquesta humil cronista mengívola.
Les ostres no tenen cap problema en enfilar-se pels turons barcelonins –ni gens de por de les bombes dels búnkers, que tenen aquella picor ben posada– i també han arribat fins a Los Búnkers, així com altre bon marisc, siguin vieiras o petxines, que a cuina obriran al moment i cuinaran com més ens agradin. Si tens la nit marinera i t’apuntes al pla de la closca, fes-me cas i tria acompanya-les, encara que només sigui una estona, amb un bon got de vermut blanc.
Als migdies s’hi pot tapejar, però també hi fan un plat del dia que inclou beguda i postres o cafè per només 10,90 €, i que podria ser, per exemple, un estofat de patates i sípia o, si vols apostar pel clàssic, pots muntar-te un plat combinat. I, per descomptat, com que en aquesta vida tot és susceptible d’acabar entre dues llesques de pa –tot és 'entrepanable', deia el filòsof–, sempre pots estirar d’embotits, formatges i, per què no, de calamars, i devorar un entrepà mentre penses que cada metre del pendent de la pujada ha valgut la pena.
Un apunt final: a Los Búnkers, que han obert just a l’inici de l’estiu, hi ha un detall arquitectònic que quan l’ensopego em provoca la sensació d’entrar, veritablement, en un altre estat mental. Són dos petits graons de baixada, ja que la sala del bar no és ben bé a peu de carrer sinó un metre per sota, una mica com en un búnker, és clar. A taula, asseguda en una cadira bistrot d’allò més setantera, veig un gos a fora que esbufega de tanta calor mentre la seva tutora xerra i xerra i xerra. M'adono que em queda a l’altura dels ulls i que em mira fixament, com volent-me comunicar alguna cosa i, de sobte, ho sé: “Em demanes una bomba?”.