A la plaça major de Cervera, ciutat senyorial i encimbellada —o més aviat, sota la plaça major de Cervera—, hi ha un antic forn preciós amb voltes de pedra reconvertit en restaurant de cuina catalana fa vint-i-cinc anys per la família Ortiz. El plançó, en Sergi, va passar-hi l'adolescència donant un cop de mà i se li va encomanar la passió per la cuina. Quan el 2012 en té l'oportunitat, n'agafa les regnes i no triga a fer-se seva la filosofia slowfood i KM0 (pagesia ecològica, temporada, proximitat) i l'aplica a la seva passió pels menús de degustació kaiseki de Kyoto, un receptari tradicional japonès de més de cinc-cents anys.
A L'Antic Forn de Cervera proposen un recorregut per nou elaboracions (60 €) que és un viatge gastronòmic de primera: des dels bolets llengua de bou amb karasumi (ous de bacallà), passant pel suquet de gamba amb tempura d'alga o la vedella doteyaki (com a Osaka) i amb tòfona, sense oblidar el sata andagui de postres, una mena de torrades de Santa Teresa, però d'Okinawa i amb anko (pasta dolça de mongetes azuki). L'experiència és fenomenal i no sabries què destacar perquè tot és ple de detalls que enamoren. L'equilibri entre plats, gustos i textures és finíssim i aprens i gaudeixes a cada pas.
A la paret hi ha fotos en blanc i negre d'homes descamisats que fumen mentre pasten pa, tot riallers: un recordatori del lloc on som i de la seva història. A L'Antic Forn fan cuina kaiseki, sí, però tan arrelada a la Segarra com si fessin llonganissa amb seques: la carta és en català i en cap moment t'hi sents com si fossis en un lloc trasplantable a qualsevol capital gastronòmica internacional —com passa a la majoria dels restaurants de Barcelona, que la carta només és en anglès i castellà, el menjar no té cap sentit i els cambrers no saben ni a quin barri són.
Quina meravella de país tenim, que d'una punta a l'altra hi pots menjar com a Kyoto amb aliments de Lleida o llepar-te els dits amb una arrossada popular amb carns de la Garrotxa i arròs de l'Empordà
El Pebre Roig, un petit càtering arrossaire d'Oix
A l'Alt Empordà, al poble de Viladamat, fa trenta anys que a final d'hivern fan una arrossada, normalment a l'aire lliure, però enguany al poliesportiu de l'escola perquè havia de ploure. Fa goig, la pista esportiva plena de taules llargues i parades amb tot el veïnat i els forasters espavilats que no se'n perden cap. Des del 2022 de la teca se n'ocupa El Pebre Roig, un petit càtering arrossaire d'Oix, l'Alta Garrotxa. En Genís i en Marc hi tenen la mà trencada i aquest matí han fet l'arròs per a 250 allà mateix —diuen que n'han arribat a fer per a 1000! No duen res precuinat, ho fan tot al lloc i en una mateixa paella, perquè qui vulgui s'hi pugui acostar i veure com es fa el que es menjarà al cap d'una estona.
L'objectiu d'El Pebre Roig és cuinar el que es menjarien ells i que l'arròs quedi grenyal i gustós. El d'avui és de trompetes de la mort, carxofa, conill, pollastre i costella i me'n faig creus de com n'és de bo: al punt i deliciós. L'arròs, de Pals, la carn, de la Vall d'en Bas, el pa, del Forn Vidal de Sant Joan les Fonts. El preu fa caure de cul a terra: 4,6 € la ració. Quina meravella de país tenim, que d'una punta a l'altra hi pots menjar com a Kyoto amb aliments de Lleida o llepar-te els dits amb una arrossada popular amb carns de la Garrotxa i arròs de l'Empordà!