Ja fa molts anys que els germans Alam, en Mani i en Magid, van venir del Pakistan. També fa molt de temps que van agafar ofici al restaurant dels seus oncles, el Flor de maig del Raval, i l’any que ve en farà deu que van obrir el seu primer negoci, el Fish and Chips Shop de Gran Via Rocafort, que els donaria renom gràcies a l’originalitat, la qualitat i els preus populars que es convertirien en marca de la casa.
Des d’aquell 2015 han obert un grapat més de Fish and Chips (entre els quals el de Casanovas, sense gluten) i el 2019 van expandir horitzons gastronòmics amb el Baby Jalebi, honrant la gastronomia de la seva regió, el Punjab. Després d’unes quantes aventures més, enguany obren l’Acha’ar, al Poblenou, on abans hi havia el Géminis, un bar de tota la vida que els Alam, que són uns manetes, han reformat ells mateixos i han deixat bonic i espaiós, amb mobles de fusta d’Alfredo López de l’estudi Owl.
Acha’ar és la paraula que es fa servir a la cuina índia per parlar d'envinagrats, i aquest és un dels forts de la seva carta, un pèl més sofisticada però amb els mateixos preus ajustats. En Mani vol que sortim una mica del lloc comú tapa + canya i ens proposa una combinació esplèndida: vins naturals —en tenen a dojo, i molts a copes, triats per la sommelier italiana Irene— amb algun confitat en vinagre —els fan ells i són un vici: de mango, de tomàquet, de pastanaga... fins a vuit de diferents!—, i un dels dos pans hindús boníssims que també dominen a la perfecció —fan un dels millors nans que he tastat, d’all i formatge, i paratha, una autèntica delícia difícil de descriure, entre ensaïmada i pasta de full, amb ghee, la mantega clarificada.
Els confitats els van aprendre a fer amb l’Anjalina Chugani, una gran mestra, i són a base d’oli de sèsam, grans de coriandre i mostassa, entre més ingredients. Un altre dels plats especials és el panipuri, un mos divertit que has d’engolir de cop i té una part cruixent feta de farina de blat, patata, cigrons i nabius i una de líquida amb aigua de tamarinde. Tot ho fan ells al moment, encara que trigui més, com l’okra cruixent o els bunyols d’espinacs —hi tenen la mà trencada— amb salsa de menta. I si voleu carn, el xai marinat al tandoor també és per llepar-se’n els dits.
Els socis de l’Acha’ar (els germans Alam i en Bilal Khan) i tot el personal són encantadors, hi ha bon ambient, la teca és collonuda, i fa il·lusió que s’obrin restaurants així, on per uns 30 € et puguis deixar recomanar, tastar coses noves i sortir més content que un gínjol!