Com és d'enginyosa la idea d'obrir un restaurant especialitzat en macarrons? No hi ha plat més de diumenges, de confort infantil i adult, de ressaca, de cuinar-se un mateix quan té ganes de quelcom ràpid i saborós... o més demanat a un restaurant que els sap cuinar bé. No, no és pas cap concepte estrambòtic. Va passar pel giny d'en Joan Martínez, conegut per ser artífex dels recordats Inòpia i Lolita Taperia, però aviat va aterrar i va adonar-se que el bar que projectava obrir al Putxet acabaria sent un restaurant. I tot i que els macarrons no faltarien, s'oferirien més platerets plens de sabor i tradició: una casa de menjars en tota regla.
On ara trobem el bar Aüc ja existia un restaurant de cuina tradicional molt apreciat al barri, el Can Massana. Amb en Joan Martínez pilotant, aviat s'han guanyat l'estima dels veïns, que ja acudeixen en massa per tastar les novetats, més enfocades a la cullera i al guisat com ara els callos amb cap i pota o uns bons canelons amb farsa gustosa. L'acompanyen l'Eloy Bayari, que havia estat als fogons del Coure de l'Albert Ventura i s'havia aguerrit al restaurant familiar de Viladrau, Can Berri, i la Mònica Gilede. Ambdós estaven al seu costat a Lolita Tapería, i en quant en Joan els va explicar sobre Aüc, de seguida s'hi van voler sumar. Aquest cuiner no cuiner que cuina menjant (perquè no cuina, però té al paladar un gran detector de plats que triomfaran) té un carisma especial, mescla de tendresa i actitud múrria, que enganxa tan bon punt obre la porta de l'Aüc amb un somriure ple d'orgull, com un perfecte amfitrió que obre les portes de casa seva.
La idea de fer una "macarroneria", però, no està abandonada: a la carta se'n troben unes tres opcions, com a homenatge a una idea que podria haver sigut, però no era el moment. Des dels típics macarrons que coneixem com de la iaia, però que aquí tenen versions inspirades en les dones de la família d'en Joan i el seu toc especial: les de la exsogra (amb salsitxa i costella), de la tieta (amb carn picada especiada) o de la cosina, tirant a una carbonara. "Dels macarrons sempre m'ha fet gràcia que és el que sempre es cuina d'imprevist tant per a familiars com a amics", bromeja en Martínez, i que sovint fas amb les quatre coses que trobes a la nevera.
També s'hi troben quatre entrepans ben trempats, des d'un bikini a un entrepà de calamars al més pur estil madrileny, sense oblidar una versió de katsu sando. Ara bé, on els parroquians xalen, a aquesta casa, és amb el xup-xup: a una idea inicial de cinc plats se li han sumat uns quants més, ja que en una carta de clàssics no pot faltar ni el fricandó de vedella ni les mandonguilles amb sèpia. I què dir d'uns calamars a la romana, quan l'arrebossat i el fregit és lleuger i saborós, mantenint el calamar tendre però amb textura? Quelcom similar a fer un bon lluç amb salsa verda o una fantàstica albergínia rostida amb menta.
Si un aüc és un crit fort, llarg, que pretén excitar o espantar animals o persones, el que aquí aconsegueix en Martínez i el seu equip és tot el contrari: més que espantar, enamora els estómacs. Obert farà tot just sis mesos, Aüc és una casa de menjars honesta que promet donar moltes alegries als comensals que s'hi acostin. Ara que ve temporada de guisats més contundents, de segur que no faltarà als fora de carta propostes saboroses de xup-xup tradicional que, ben cuinat, sempre ve de gust. Acompanyarà la llum esmorteïda que es colarà pels amplis finestrals. No cal dir res més que llarga vida als projectes nascuts per donar de (bon) menjar als barris!