Tenim la sort de viure en una ciutat que encara no ha estat uniformitzada i plastificada del tot. Hom pot passejar i veure els contrastos típics d’un ecosistema viu i les diverses capes de la història que dones, homes i nens han anat deixant per tot arreu, pels carrers, per les places, i també pels bars. Precisament, una imatge insòlita de Barcelona és la que es conforma quan creues el Passatge Bernardí Martorell des del carrer de l’Hospital, agafes d’en Robador i acabes a la nova plaça Salvador Seguí, més coneguda com la plaça de la Filmoteca. Per reflexionar sobre tot allò que has vist, retrocedeix una desena de passes i para a La Bodega d’en Rubén.
Què has vist? Un temple sikh i una mesquita; un passatge, rara avis de l’urbanisme de la ciutat; prostitutes; un restaurant que fa gairebé mig segle que està en actiu, el Nou Cafetí; terra net i terra brut; bars i supermercats; edificis que et preocupen en un sentit arquitectònic, els uns perquè et semblen aberrants i els altres perquè estan deteriorats. De tot això en podràs parlar amb en Rubén, l’amo de La Bodega d’en Rubén, que fa 47 anys que va arribar al barri i 24 que va obrir les portes de la seva bodega, que ja és casa seva i, ara, també una mica casa teva, perquè així ho vol.
I si no és amb ell, serà amb algun dels parroquians que són allà, sigui saludant en Rubén perquè passaven per davant, sigui ajudant-lo amb qualsevol tasca que necessiti. Justament, quan jo la visito, el dia 2 de gener, hi para l’amo del Nou Cafetí, amb qui xerro d’un antic cartell que en Rubén conserva, i que diu: "Por orden de la Superioridad se prohíbe cantar en este establecimiento". Amargament, recolzat al final de la barra, comenta què passava si l’antiga guàrdia civil escoltava cants o massa xivarri en qualsevol bar durant la dictadura de Primo de Rivera.
Poc després, enduta per una altra conversa, veig que ja no hi és i un altre veí l’ha substituït rere la barra mentre en Rubén feineja a la cuina. Ha estat preparant el cebiche que li he demanat quan li he dit que la gana en aquella hora de la tarda s’estava fent notar. Avisa que tardarà un estona, perquè cal marinar bé el peix, i demano vermut. El meu acompanyant, un amic italià que fa vora dos anys que viu a Barcelona, posa els ulls com uns plats quan veu la mida del got de tub on en Rubén procedeix a abocar el raig generós de vermut que no para de brollar de l’ampolla.
El bateja amb la màgia d’unes gotes que surten d’un petit flascó i que són, em diu, angostura casolana, l’amarg de pell de taronja que perfuma còctels com ara el margarita i, aquí, el vermut d’en Rubén, amb dos bons glaçons i l’oliva reglamentària, boníssima al final de la beguda, que l’ha macerat lleugerament i que anticipa el cebiche que tot just arriba a taula.
Hem demonitzat el cebiche perquè sembla el plat comodí de la dècada, perquè és per tot arreu, sense massa sentit, gens ben resolt. Però el cebiche d’en Rubén, que va néixer a San Miguel, a El Salvador, on es domina l’art del cebiche, és fresc i àcid i aromàtic i marida amb el vermut que dona gust, no podia ser més adient en aquest lloc i en aquest barri que ha acollit des de sempre a tot i a tothom, per molt que pugui molestar.
Hem demonitzat el cebiche perquè sembla el plat comodí de la dècada, perquè és per tot arreu, sense massa sentit, gens ben resolt
Porta iuca, blat de moro del gros, ceba vermella, gambetes, alvocat, una mica d’enciam que dona textura, coriandre i un suc de llimes ben escollides. En Rubén ens demana si ens agrada el picant i ens ensenya una ampolleta on hi veiem un Rottweiler fent una expressió ferotge. La salseta, que ha vingut directa des del Salvador, es diu Trompa de Chucho i cou amb tanta valentia com innocència tenen els gossos, i li queda la mar de bé al cebiche.
El cebiche d’en Rubén, que va néixer a San Miguel, a El Salvador, on es domina l’art del cebiche, és fresc i àcid i aromàtic i marida amb el vermut que dona gust
Però si no t’agrada el peix cru, a la vitrina trobaràs els indispensables de bodega, com ara les truites, les anxoves i, també, costella adobada, gambetes i ostres fresques. Seu a la barra i admira la nevera antiga, de portes de fusta, les botes sobre el teu cap, el barri que es fica dins el celler i la bodega que il·lumina el barri, i et sentiràs afortunat de ser aquí i ara.