A Horta hi ha un mural que diu així: “Horta no és ni serà mai Barcelona”. Ho puc entendre. Horta era un poble que, com Gràcia o Sarrià, ses va adherir a Barcelona quan va tocar. No obstant, l’aparent llunyania del barri ha fet que mantingui en bona part la seva essència, essència que es troba condensada, es menja i es beu en llocs com el Celler Antonio.
A una cantonada del carrer Chapí i encarat cap al carrer Campoamor, potser un dels carrers més idíl·lics de la ciutat, i en una zona d’Horta on és un gust passejar entre antigues residències burgeses, un convent i una masia medieval, el Celler Antonio fa 43 anys que és operatiu amb l’Antonio Liarte Álvarez al capdavant.
“Al 1980 vaig acabar la mili i tenia ganes d’engegar un negoci propi. Abans havia estat treballador d’un supermercat, però l’opció de no ser assalariat em va seduir”, explica el veí d’Horta, que hi arribà amb només 5 anys des de Cartagena. “Aleshores, tot això només eren camps”.
L’Agustina Vizcaína, la seva esposa, també treballa rere la barra, i junts preparen, per exemple (i cada 15 dies), un bacallà a la llauna amb una fama que traspassa fronteres. També guisen tripa “que es ven molt”, marinen seitons i cuinen cargolins. I fins i tot, malgrat que per l’aparença senzilla de la bodega no ho semblaria mai, les ostres són un dels èxits de la casa. L’oferta la completen una molt bona cecina de Lleó, gamba cuita i pop gallec.
Cantant els hits de la carta, al bodeguer se l’escolta content i orgullós. “Abans hi havia un altre bar que va durar quatre ’anys, i no tenia ni la meitat de tapes, només unes olives i poc més. Jo em vaig posar a netejar anxoves rere el mostrador!”. A més, hi va fer instal·lar una bona barra d’acer inoxidable, el frescor de la qual agrairan eternament els nostres braços quan ens hi recolzem, salivosos, davant de l’aparador farcit de delícies.
Malgrat que per l’aparença senzilla del Celler Antonio no ho semblaria mai, les ostres són un dels èxits de la casa
Per beure, Liarte ven a doll la cervesa i el vermut de la casa, i fent honor al nom de l’establiment, també ofereix vi a granel: Priorat sense D.O., Gandesa, Moscatell, vi ranci i vermut. “Però cada vegada en venc menys: la gent jove no és de garrafa, és més d’ampolles”, valora.
Malgrat la pila d’anys portant el negoci, Liarte no es vol jubilar. “M’agrada l’ofici i no em queixo dels clients. Al principi sí que anava més estressat i més cremat, perquè són moltes hores de feina. Però vaig canviar de mentalitat i m’he relaxat. Això sí: per mi, la qualitat és molt important i no l’abaixo mai, passi el que passi”.