Hi ha un fanalet vermell a la Vila de Gràcia que és, de fet, molt més que això. És petit i fa una llum petita, i és petit el bar que anuncia. Però la mida aquí no vol dir res més enllà d’uns centímetres perquè aquest fanalet és, de fet, un far que guia cap a un gran bar on beure excepcionalment bé: passant el llindar del 14 de la Rosa trobaràs la millor cocteleria de tota Barcelona segons aquestes mans que escriuen.
“Hem volgut construir un lloc elegant on relaxar-se i escapar dins de la ciutat i les seves intensitats”, explica Dean Shury, bartender i propietari. Perfilant aquest pensament hi ha una estètica que s’entreveu en fons i forma: el 14 de la Rosa vol que en travessar el llindar fem un salt en el temps, ja que s’inspira en els antics cafès d’entre els anys 20 i 50, tant en l’aspecte com en la tipologia de servei i l’ambient del bar.
Disposar un conjunt d’alcohols en una copa en la seva justa mesura, a la temperatura idònia, no és gens fàcil, i encara ho és menys encertar la fórmula desenes de vegades, dia rere dia, durant anys. És en aquesta consistència que rau un dels punts forts del 14 de la Rosa: hi vagis quan hi vagis, demanis el que demanis, el seu estàndard de qualitat és altíssim i satisfactori. Quin és el seu secret? "La senzillesa", diu Shury, "que és la màxima expressió de la sofisticació. I per això volem que els nostres còctels semblin senzills. Li donem molta importància a la qualitat de cada producte emprat i també, quan és el cas, a treballar-lo en el seu estat més fresc: per exemple, tots els sucs que fem servir els espremem diàriament".
A més, tenen una àmplia oferta de còctels d’aperitiu, com ara l’Adonis, el Bamboo o el Negroni, que aquí rematen amb vi de Xerès, que li confereix un toc de iode molt gustós. També et faran qualsevol copa clàssica (sí, també un gintònic, i potser serà el millor que has pres mai) i tractaran d’endevinar-te la copa que més t’agradarà aquell dia que no saps ni tu mateixa quina vols.
Faràs bé de triar algun còctel de la selecció acotada i ben pensada del 14 de la Rosa. Com que això va gustos i de preferències, així que aquí van els meus preferits: Gimlet, Final Word, Open Sesame i el meu preferit absolut, Rosa’s Dream, amb qui tinc el gran honor de compartir nom, i que és una versió del Poet’s Dream a base de ginebra, vermut, amontillado, licor d’herbes Bénédictine, verjus de gerds i licor d’ametlla, servit en una copa de Martini fredíssima i acompanyat d’una cinta de pell de llimona i d’una oliva. És un còctel escapista, que et fa volar, i és rotund, com un poema potent que et fa aprendre de la vida i, al capdavall, sobre tu mateix.
És un còctel escapista, que et fa volar, i és rotund, com un poema potent que et fa aprendre de la vida i, al capdavall, sobre tu mateix
Un altre dels aspectes que fa destacar el 14 de la Rosa, per sobre d’altres cocteleries de la ciutat, és el gran servei que ofereixen darrere i davant de la barra tots els membres del seu equip, que són l’elegància personificada en cada gest i en cada paraula: Jule Schwalb, Terry Terrazas, Antonella Giunchiglia, Maxime Staechelin, Maximilien Marteau i el mateix Dean Shury, que trobareu uniformat i fent dringar amb energia la coctelera, posant unes notes ràpides de percussió sobre el jazz que sona de fons, entre converses i rialles d’una clientela cada cop més fidel.
Shury, que va començar a treballar en bars per pagar-se la carrera universitària, ben aviat va descobrir la vocació que el va portar a barres mítiques de Londres com ara la del Ritz, la de J. Sheekey (el restaurant de peix més antic de la ciutat), la del Cuban Bar de Camden Market, la del Quo Vadis, la del The Groucho Club o la del Chiltern Firehouse. Fins que va aterrar a Barcelona per muntar el seu propi bar: el 14 de la Rosa, en peu des de desembre de 2018, que rep el nom del número i del carrer on s’ubica, el de Martínez de la Rosa, polític liberal i escriptor que va encapçalar el govern d’Espanya el 1822, durant el Trienni Liberal.
Obert des de les 18 h de la tarda fins a l’1 h de la matinada (fins a les 2 h divendres i dissabte; dilluns i diumenge, tancada), en Shury l’ha plantejat el seu bar com un "petit cafè a un petit carrer de Barcelona", de manera que pots demanar des de cafè d’especialitat (de Slow Mov, torrat al barri per la barista Carmen Callizo, una de les primeres dones de la ciutat a portar el bon cafè a casa nostra) a còctels, passant per vins naturals catalans, vins de Xerès, begudes sense alcohol i una carta curta però resolutiva de tapes, com ara un assortit de formatges o la panzanella, a base de tomàquet i crostons de pa. Com se sol dir, si el 14 de la Rosa no existís caldria inventar-lo amb urgència, però, sobretot, Barcelona seria una ciutat molt menys excel·lent, tal és la importància de tenir uns bons bars, que són un dels millors paradisos urbans.