Quan mengem fora de casa se sol perdre alguna cosa d’aquella comoditat informal d’un espai que és plenament nostre. Per això em va sorprendre que a la barra del Bar Ket, al cor del Mercat del Ninot, m’hi sentís com a casa, i com si l’hagués visitat centenars de vegades. Era el meu primer cop en aquest històric del mercat que fa menjar casolà, senzill i a un preu molt econòmic. La barra, curta, acull una clientela ben diversa: treballadors del mercat, veïns que han vingut a comprar, parelles que han pensat a dinar aquí. Les converses, per tant, anaven cada una cap a una banda, i parar l’orella i rebre un bocí de la vida del company d’àpat mentre mastegues la teva vianda sempre resulta enriquidor.
Bar Ket: excel·lent cuina al cor del Mercat del Ninot
Al Ket tenen quatre estrelles: les crestes de tonyina, l’amanida russa, les croquetes i les famoses truites. Les crestes, ben fregides i gustoses, porten ou dur a banda de la tonyina amb un bon sofregit. I les truites mereixen un paràgraf a part.
Les truites del Ket són petites en diàmetre i molt fines, gairebé com un d’aquells pancakes americans, amb la diferència que són molt variades: n’hi ha de bacallà amb pebrot, de carabassó, de xistorra amb patates fregides, de botifarra negra, de carxofa, etc. Davant de la truita gruixuda i en diversos graus de liquiditat, la supervivència de la truita feta així, prima i daurada, em sembla un triomf.
Al Bar Ket tenen quatre estrelles: les crestes de tonyina, l’amanida russa, les croquetes i les famoses truites
La versatilitat d’uns ous batuts, combinats amb vegetals de temporada o amb altres ingredients triomfadors, es concentra en aquest aparador atès amb la màxima professionalitat per la Maria Àngels Font, que és la segona generació del Ket, obert pel seu pare l’any 1984.
En demanar-ne una, em pregunten si la vull amb una mica de patates fregides. Una ràpida ullada a la fregidora, uns minuts abans, m’ha fet decidir per un sí rotund: tallades a bastonets prims, veig que tenen el daurat perfecte i comprovo, en dur-me-les a la boca, que són tot allò que podem esperar d’una bona patata i d’un fregit que les deixa una mica cruixents però meloses. El pa amb tomàquet acaba d’envoltar aquest plat combinat, i la truita de bacallà amb pebrot em recorda tant a les truites que de vegades fa la meva mare (la de mongeta del ganxet em sembla una delícia) que en repeteixo i demano la de carabassó.
Mentre vaig fent, arriba una fruitera a prendre un tallat. Una altra clienta ha acabat de dinar i demana croquetes i amanida russa per emportar, per a la seva filla, que li agrada molt. La parella que ha demanat la pasta a la bolonyesa diu que li agrada molt com li ha quedat el ragú. I un home amb un uniforme fluorescent acaba, content, fins a l’últim granet del seu cuscús de verdures.