Que Horta és el millor barri de Barcelona no es diu prou, per sort dels qui hi viuen. Jo, que he estat una hortenca breu, però enfervorida, proclamo als quatre vents les seves bondats, com ara que és un indret on en temporada corre un aire que fa olor de taronger i és un luxe. A banda, aquí també hi tenim grans llocs per posar a somiar la gana, com el Celler Antonio i la seva cecina, i un lloc inigualable: Es Bandoler.
Es Bandoler: un petit museu d'Horta
Hi passes per davant i creus que Es Bandoler és només el nom d’aquesta casa a la cantonada del carrer Tajo amb Santes Creus, pintat a mà en un to rogenc, "amb sobrassada" potser pensaràs, com jo, per la qual cosa et remet l’article salat. Hi veus tres portes baixes i reixades, a peu de carrer, sempre tancades. La pintura de la façana, blanca i escrostonada, pot fer pensar moltes coses, però t’apropes a alguna d’aquestes portes per mirar d’entreveure què s’hi cou. Si és estiu i fa bon temps, potser n’han obert alguna per deixar que corri l’aire, i t’arribarà la sentor d’embotit i cuina casolana i, a més, descobriràs que Es Bandoler és, a banda de tasca típica (com ells mateixos es defineixen), un petit museu.
Xarxes de pesca que enteranyinen el sostre entre canelobres, pernils i ensulfatadores. Anuncis antics, ampolles de vi antigues i gerres i gerretes encara més antigues. Forques i sedassos es barregen amb làmpades nàutiques i plats de ceràmica amb llamàntols en un mar i muntanya estètic que és tot un poema en aquest edifici de 1777. Definitivament, si busques un ordre minimalista aquest no és el teu bar. Però tu t’ho perds! No podràs gaudir d’unes torrades farcides de fuet, bull o anxoves més grans que el teu cap, ni tampoc de les gustoses patates murcianes (demana si són del dia), que han absorbit tot el perfum dels pebrots, les cebes, els alls, el xoriço i la botifarra negra amb els que han passat pel forn fins que han quedat ben rostides.
Tampoc podràs menjar la seva formosa truita de patates i acompanyar-la amb una gerra cava, ni la seva escalivada suculenta amb tonyina de la bona, ni les seves tapes calentes i rotatòries, avui mandonguilles, demà un guisat de calamars amb salsa. I al final, si vols uns carquinyolis o un pastís d’ametlla o un flam ben barroc, amb nata i gelat i cacauets enxocolatats, també els tindràs.
Més enllà de l'estètica, s'hi brinda una oportunitat d'or
Seria una pena que el teu gust estètic et prohibís d’endinsar-te en el caliu d’Es Bandoler, que és únic i reconforta l’esperit quan vols fer un àpat d’aquells bons, de servei atent, proper i rapidíssim. És menjar de tasca i és senzill, però prou apte per celebrar que la vida és maca amb pernil ibèric i sòlid i consistent per fer-hi qualsevol sopar d’un dia entre setmana que necessitis que et cuidin com a casa: triaràs la taula d’embotits per dos i sortiràs ballant les danses regionals de cada lloc que els ha ideat o, potser, acabaràs amb una lambada a la discoteca veïna, el Samba Brasil, una clàssic de la festa hortenca.