Quan un restaurant m’agrada, ja no penso mai en la persona a qui li recomanaré. És massa fàcil. Perquè quan un restaurant m’agrada, ara que la canalla regna i que fem torns per sopar fora a les nits, sempre penso a recomanar-li a la meva parella. I ho faig, i reservo jo, i dono el seu nom: «Andrea, dues persones, un quart de nou». Però això és massa fàcil, com tot allà fora. Aleshores el que faig, quan un restaurant m’agrada, és pensar amb qui s’ho passaria bé allà, l’Andrea. Si el teu restaurant és bo, segurament faré volar coloms imaginant tàndems de comensals ideals omplint-hi les taules.
Les ratlles de dalt ja li han estat dedicades, però si Desoriente és o no és així de bo, ho haureu de decidir vosaltres. En altres paraules: aneu-hi. El trobeu al bell mig del Poble Nou, a Ramón Turró amb Marià Aguiló. No fa ni un any que és obert, i la seva proposta de fusió vegana és ambiciosa i agosarada. Al darrere hi trobem els artífexs del Blu Bar i de Vrutal, un local especialitzat en hamburgueses veganes, els ecos del qual ressonen a Desoriente: la carta del restaurant de Ramón Turró, dissenyada pels xefs Maurizio Gorga i Cliff Ubaldo, és íntegrament veggie i de base vegetal.
Les elaboracions fetes des de zero són un dels signes d’identitat de Desoriente, fins i tot si parlem del beure. A banda de vins i cerveses, la carta ofereix combinats casolans de tota mena per regar-hi l’aperitiu. Si heu de conduir, una bona opció és el tropical delight, un fermentat de pinya plàtan i menta. Si neu a peu, tireu pel dret i demaneu-hi una michelada went to Korea, un xut de cervesa i soja en forma de tifó coreano-mexicà.
El nom del restaurant no és cap befa: el desconcert és una de les intencions del Gorga i l'Ubaldo. ¿Com s’explica, si no, que aquell parell ens encolomin un refotut plat de bròquil a l’hora dels entrants? Ben senzill: l’oishi broccoli eleva l’hortalissa més impopular fregint-la, ficant-ne salsa goma ponzu i empolvorant-ne cacauets torrats. La tensió del bròquil, sumat al cruixent del cacauet, dona un nervi irresistible a cada mos.
La festa continua i, per als que els hi agradi la cuina japonesa, pot ser-ne una de ben grossa. La carta ofereix diverses propostes de sushi roll, però n’hi ha dues d’imperdibles. Una és el rock & roll, un uramaki de carn moving mountain —proteïna vegetal—, ceba caramel·litzada, cogombre, caviar de tapioca i tomàquet rostit. L’altra és el foie gras roll, un paté d’anacards abillat amb poma caramel·litzada i una reducció de wasabi i porto.
Perquè a Desoriente potser juguen al garbuix gastronòmic, però saben molt bé que guanyar-se el públic al final és guanyar-se el públic
De plat en plat, la gradació de textures puja i baixa, però sempre és a lloc: el panko spring roll és tot el cruixent que ha de ser, i el tikka masala bao és tan flonjo com el salives quan tan sols és una promesa damunt la carta. Amassat i fornejat per l’equip del Gorga i l’Ubaldo, aquest pa japonès embolcalla un trampantull de pollastre tikka masala fet de jaca, ben xopat de salsa raita, ceba confitada i coriandre. D'acompanyament, unes patates que s’han bullit abans de fregir-les i un allioli on, en comptes de fer-se amb ou, s’ha fet amb llet d’avena.
A les postres, hi trobem des d’una sacher nipona fins a una mousse de mango. La bocinada més luxuriosa, però, la trobem en un snicker, una petita barra de xocolata farcida de torró, caramel i cacauets triturats. Que naveu a peu, dèieu? Sadolleu-vos del tot, abans no demaneu el compte, amb un spiced up espresso martini: cafè, whisky, xocolata negra, llet de coco i espècies. Perquè a Desoriente potser juguen al garbuix gastronòmic, però saben molt bé que guanyar-se el públic al final és guanyar-se el públic.
Amb la Muntsa, Andrea. Hi has d’anar amb la Muntsa.