El Poblenou, com molts altres barris barcelonins, va de mal borràs. Com explica molt bé l’Albert Lloreta: «Passejar-se pel barri és veure com la combinació d'especulació, digitals nòmades, oficines i hotels encoberts fan que passi definitivament de ser un barri popular a una zona de luxe». Qui hi planta cara, qui és la resistència? El mercat, les llibreries, els ateneus populars, els teatres i tots els petits negocis que no donen el braç a tòrcer a l’imperialisme econòmic, cultural i lingüístic dels brunchs, dels coworkings i del 22@ i la seva doctrina del creixement accelerat i destructiu.
I és que ara mateix, fer un empedrat i no una hamburguesa gurmet o un bagel també és un acte de resistència. Que mentre ens sindiquem, ens manifestem, fem pressió per canviar les lleis injustes que fomenten la desigualtat, ens organitzem en cooperatives i fem pinya de mil maneres perquè la nostra societat i el nostre món no estiguin regits per l’afany de lucre desmesurat i es garanteixi el dret a una vida digna, bé ens hem d’alimentar, que es necessita molta energia de la bona per aconseguir que el futur sigui millor que el present!
Més de Vi: tot un referent del barri
És des de cadascuna de les cuines —de casa nostra o d’un restaurant— que podem agafar forces tot celebrant. Així que si un dia, després de comprar verat per escabetxar al Mercat del Poblenou i poesia catalana a la Nollegiu, us agafa la gana i sou lluny de casa, no us ho penseu dues vegades: a quatre passes teniu el Més de Vi, que us rebrà amb els braços oberts. Quan entres al Més de Vi, l’espai de seguida t’acull: els sostres alts i els finestrals donen amplitud i llum, el terra de fusta i el jazz, caliu —i de la resta, se n’encarreguen de mil meravelles la Raquel, l’Àngel i el seu equip.
La Raquel Riol i l’Àngel Geriz són dos caps de sala que fa anys i panys que es coneixen. Després de treballar molt per compte d’altri, van arremangar-se i sense encomanar-se ni a déu ni al diable, van transformar el Més de Vi en el qual és avui en dia: tot un referent del barri. El Més de Vi no només passa la prova del menú —16,9 € d’immillorable relació qualitat-preu— sinó que també passa la prova de l’arròs, que fan tots els dijous com mana la tradició. La prova de l’arròs és molt senzilla: si fas bé l’arròs —de la mateixa manera que si fas bé una truita a la francesa— probablement la resta també. Cada setmana el canvien, però el que vaig tenir la sort de tastar jo, de xai confitat i carxofes, era de traca i mocador, dels de voler agafar l’agenda i escriure a tots els dijous de l’any: dinar al Més de Vi.
Si teniu ganes de gresca, a la carta hi tenen una tonyina amb ajoblanco deliciosa, un torrezno amb chimichurri d’avellanes i romaní memorable (m’expliquen que per trobar el torrezno ideal van estar-s’hi mesos: es nota!), una cua de bou amb tot el gust i la tendresa del món concentrades o un mel i mató d’una textura extraordinària. I si sou de vins, també esteu d’enhorabona, perquè la Raquel i l’Àngel us aconsellaran encantats el que més us convingui de la seva carta molt ben pensada i constantment reelaborada.