Fa un fred que pela i ve de gust un bon plat de sopa calenta. I millor si a més a més del brou hi trobem altres ingredients flotant, com ara uns talls de vedella, una picada de coriandre, una mica d’oli picant i uns fideus que fan de bon mastegar. Així és l’escudella típica de Lanzhou, la ciutat que fa de capital de la província de Gansu. D’aquesta zona ja n’havíem parlat a la ressenya del restaurant Yin Pin, però en aquest nou restaurant, el Jin Lanzhou, trobem una mostra de la variada gastronomia de la Xina, perquè mentre els uns s’especialitzen en broquetes a la graella, els altres trien fer-se els amos de l’escudella més típica de la regió.
El restaurant Jin Lanzhou: una escudella forastera
A l’entrada del restaurant, la cuina es desvela rere uns vidres transparents on veiem els cuiners en acció, adobant els brous i d’altres menges, i a un Jin pastant la massa dels fideus i estirant-los un cop darrere l'altre fins a obtenir d’aquella barreja de blat i aigua una textura excepcional a triar entre diverses gruixàries i amplituds, així com diferents punts de cocció.
Com ja sol ser habitual en els nous locals de gastronomia xinesa que obren a Barcelona, la carta és al QR i la comanda es fa a través del mòbil. A taula hi arriba ràpidament, en aquest cas, un plat de col envinagrada picant, seguida d’unes costelles de xai bullides en brou de ceba tendra i gingebre, de textura fina i molt gustoses, acompanyades de dos condiments per afegir-los encara més potència.
Més endavant arriba l’escudella tradicional de Lanzhou, amb un brou que recorda un pho vietnamita, basat en la vedella, amb trossos de nap, germinat d’all, i els cobdiciats fideus, que triem en la seva versió més ampla, i que tenen una longitud tan extensa que fa pensar que en són un de sol. També demanem roujiamo, que és l’entrepà xinès per excel·lència. En un pa que recorda un mollete andalús, una picada de carn de vedella i pebrot verd ben assaonats.
Per beure, em fa contenta de trobar un refresc light de litxi, i també els clàssics de pruna, diversos tes freds de la marca Nongfu Spring, el refresc de te d’herbes Wang lao ji, la llet de soja Vamino, cervesa nacional i xinesa i fins i tot baijiu, el destil·lat xinès de més alta graduació.
De postre, una simpàtica confusió ens fa descobrir un plat inesperat: allà on diu ‘arròs amb llet’ arriba una tassa calenta i reconfortant de llet de soja amb ou batut i quallat, esquitxat per llavors de sèsam negre i baies de goji.