A aquest restaurant i a l’equip que el forma no els cal gaire presentació: són històrics del món de la cuina i de l’hostaleria de la ciutat. Parlem del restaurant Lasarte***, la casa a Barcelona de Martín Berasategui que va ser el primer triestrellat de la ciutat; de Paolo Casagrande, el seu xef al timó; Xavi Donnay, pastisser mundialment reconegut; i Joan Carles Ibáñez, que comanda la sala i la bodega. Tots tres han fet possible una experiència única dins del restaurant: Il Milione.
L’àmplia sala de Lasarte té un altell secret. Se l’anomenava ‘la taula del xef’, però ara és allà on té lloc Il Milione, un menú exclusiu amb tres propostes de maridatge que s’acompanya, d'una banda, sonora especialment confeccionada per Domingo Estudio per unir-se atmosfera que brinda cada plat i cada copa. L’espai, remodelat per Makeat, que han conceptualitzat l’experiència, té en compte factors com la il·luminació i els aromes de l’espai per tal que tot encaixi. A més a més, té una vista privilegiada, pràcticament zenital, sobra la cuina del restaurant: veus les toques i els filipines, d’un blanc impolut, desplaçant-se amb ordre i agilitat entre olles i paelles.
El menú, que només se serveix en aquesta sala, consta de 13 plats i es proposa com un llarg viatge inspirat en les aventures de l’explorador Marco Polo, que les publicà en detall el 1298 al seu llibre anomenat, precisament, Il Milione o Llibre de Meravelles. I si ell parlava de tot allò que havia après en ruta cap a la Xina, Berasategui, Casagrande i Ibáñez, parlen del seu propi recorregut: del País Basc, del Vèneto i d’Itàlia, i de Catalunya, així com de pinzellades d’aquí i d’allà, de descobertes que han fet pel món, i que ara es materialitzen en ingredients singulars, com l’amaranto, el koji o el caqui hoshigaki.
Es comença al mar, amb una seqüència d’ostres brillant, i s’acaba a la muntanya, saltant de plaer amb el cabirol. Entremig: croissant, mantega i caviar; una reinterpretació a la gallega de pop i calamar, una joia en forma de gambetes amb sucs d’espàrrec blanc i maduixes; el mític milfulls de foie gras i anguila fumada, amb cibulet i poma, amb nous aires; un risotto fresc de col llombarda i peix virrei a la brasa, un cant al mar acompanyat de la profundidat d’una crema d’arrels, de trufa, de cirera amarena i d’una reducció de nècora a l’anís.
Dinar o sopar aquí és el luxe (490 €, maridatge a part, entre 340 € i 850 €, en el nostre cas, amb bones referències de Krug, Encús, Dönnhoff, Señorío de San Vicente i una inesperada i esplèndida ratafia Solada, de Russet) de fer un gran àpat en privat, a compartir amb un màxim de 8 persones i un mínim de 4, i de tenir la sensació de la perfecció. No hi ha arestes a la cuina ni al servei de sala, que es mou i opera amb mètode, elegància i eficàcia, i encara més important: no hi ha fredor sinó gràcia.
De fet, una pregunta molt concreta va activar la maquinària de l’equip que fa possible Il Milione: què hi ha més enllà de l’excel·lència? Aquesta és la segona aventura que es viu a Il Milione, i que fa entendre que el domini de la tècnica, la cura de la taula, l’hospitalitat amb el client, i fins i tot els detalls, com el pes d’una cullera, l’amplitud d’una copa o la sentor que es respira quan el menú baixa cap a les postres, no són mínims ni nimis: determinen decisivament els nostres sentits i també l’excepcional mesura de l’atenció i el pensament que han gestat Il Milione.