“Com ha anat?”, pregunta Nacho Prats a un client que tot just s’acaba d’entaular darrere nostre. “És que normalment”, ens explica, amb tarannà d’alcalde de poble, “aquest home ve a dinar a quarts de tres, però avui tenia metge”. Som al Pepa Tomate del barri de Gràcia, el primer dels dos locals homònims en aixecar la persiana, ara fa deu anys. Prats, propietari i impulsor de la marca des dels seus inicis, ens acompanya durant un àpat que serveix tant per repassar els seus plats estrella com per presentar-nos-en de nous, encara fora de carta.
Estem asseguts en una taula construïda al damunt d’un futbolí —una de les més cobejades a l’hora de fer reserves, en paraules de Prats—, i realment hem vingut a jugar: el delivery de plats se’ns proporciona sense dir-nos quins d’ells són clàssics i quins són noves espases, i el misteri es perllonga fins a les postres. Si encara esteu llegint aquestes ratlles, els que sou vinguts a jugar, ho vulgueu o no, sou vosaltres: mireu-vos-els, aquests bunyols d’espinacs amb allioli de mel. Diríeu que porten a la carta des dels seus inicis?
Doncs justa la fusta: els bunyols són un dels plats més coneguts i demanats del Pepa Tomate. També ho són l’ensaladilla russa i les mandonguilles, el sofregit de les quals triga a fer-se el mateix temps que necessiten uns okupes per fer-se forts i inviolables immoble endins: 48 hores de xup-xup. L’arròs, tot i que els ingredients van rotant, també és una de les propostes perennes del Pepa que vam tenir el gust de tastar, aquest cop amb calamarsets com a topping.
A carta des de fa ben poc, el tàrtar vegà, un trampantull fet d’escalivada, és un mos sorprenent i refrescant. La truita oberta, o truita vaga, també és una de les propostes que, sense ser-hi des dels inicis, s’ha fet un lloc d’honor a la carta del Pepa —si hi aneu ara, podreu halar-vos-en una de bacallà i alls tendres, coronada amb pebrots de Padró. D’entre els platets que encara estan escalfant banqueta, els més prometedors de la pedrera són el babaganuix i els calamarsets saltejats amb sofregit, fumet de peix i sobrassada.
Parlar de menjar tot menjant és una cosa que només fas en família, i aquest és l’ambient que es genera al restaurant gracienc: caliu, recer i, si et fas fort durant 48 hores, casa
Sense romanços i pel boc gros: a Pepa Tomate continuen apostant pel receptari tradicional, el producte de temporada i l’element intangible que et fa oblidar que ets de servei. En un moment de l'àpat, ens vam adonar que havíem arribat a un punt en què havíem deixat d’analitzar els plats que teníem davant per posar-nos a parlar d’altres menges. Parlar de menjar tot menjant és una cosa que només fas en família, i aquest és l’ambient que es genera al restaurant gracienc: caliu, recer i, si et fas fort durant 48 hores, casa.