El Born és un dels primers barris de Barcelona a caure en mans de la gentrificació: ja fa uns vint anys que ni amb la inauguració del transatlàntic del Born Centre de Cultura i Memòria els barcelonins el trepitgem gaire —i encara menys després que tanquessin els mítics Senyor Parellada i Gimlet! Ara que fins i tot en zones tan devastades com aquesta hi ha racons i trinxeres: en una plaça recòndita i poc concorreguda dedicada a la memòria de Víctor Balaguer —el primer cronista oficial de la ciutat— fa tretze anys que un parell de germans de la Normandia comanden un espai amb molta gràcia, el restaurant Casal del Born.
Restaurant Casal del Born: braves, carns i platets brutals
En Simon i en Julien venen de família ostrera —el seu oncle n'és un important productor— i de seguida van aprofitar aquest contacte directe per oferir-ne de primera qualitat i a bon preu: de la suculenta i molsuda varietat Utah Beach, mitja dotzena, 20 €.
Al Casal fan cuina de mercat «femenina, lleugera, de coloraines», em diu en Santi, que va entrar el 2016 i que des que en Julien se'n va tornar a la seva terra, fa equip amb el Simon, mestre dels fogons. En Santiago —que també és pintor— va arribar a Barcelona el 2004 de Mèxic i ara és l'encarregat del restaurant i de l'obrador: a la part del darrere del Casal preparen els fumats, els envinagrats —de coliflor, de naps—, els xutnis, les melmelades, els foies...
No treballen amb congelats i intenten fer-s'ho tot ells. Quan hi xerres, es nota que són uns apassionats de la gastronomia i tota l'estona es trenquen el cap perquè cada plat tingui el seu què, no s'estan mai quiets, i és així que han ensopegat amb plats tan bons com les seves braves, que estan al límit de la definició, però són tan bones que fins i tot l'Edu González, el rei de les braves, les ha acollit: les fan amb un ragú de galta de vedella a baixa temperatura, l'enorme ració costa 9,5 euros i són espectaculars. Les sardines les escabetxen quatre dies amb vinagres i sal, hi afegeixen una salsa teriyaki pròpia i les acompanyen amb pico de gallo, coriandre i olives (9 €).
El menú que ofereixen als migdies és més que recomanable: per 15,5 € tens crema de verdures, lluç o entranya i opcions franceses com el paté de campanya, la rillette de verat, la ratatouille o la tatin, tot de gran qualitat, casolà i de temporada. Tenen vins naturals d'amics productors, com ara el Cal Cols del Penedès, i els assessora en Benoît, de L'Ànima del Vi. El pa és de Vilamala i a la ràdio sempre hi tenen posada l'emissora francesa FIP, sense anuncis, molt eclèctica: hi pot sonar una banda sonora de l'estudi Ghibli o una cançó del 1986 de Talk Talk. Al Casal hi treballa gent d'Ucraïna, de Geòrgia, dels EUA, de Veneçuela, de França, de Mèxic: són com les nacions unides i hi ha molt bon ambient.
Entre una cosa i l'altra, com podeu veure, el Casal del Born és una gran opció per menjar amb tranquil·litat i alegria si corres pel centre perdut de Barcelona.