L'Eixample és el rovell de l'ou de Barcelona. Entre els carrers Enric Granados i Villarroel s'hi concentra bona part dels millors restaurants gastronòmics de la ciutat. Un bullici en què cada setmana s'estrena un local nou, però en el qual també trobem un establiment històric amb més de 90 anys d'història. Es tracta del Velódromo, un bar mític de la ciutat que, malgrat mantenir-se en peu, ja no és el que era.
Un bocí d'història
El Velódromo forma part de la història recent de Barcelona, de Catalunya i de la resta de l'Estat. Un bar que ha sobreviscut a la guerra civil, ha acollit membres del govern republicà, ha vist néixer la revista Avenç i va ser el local de referència pel jovent dels anys 80 i 90. Una història farcida de grans moments que semblava acabar-se l'any 2000, quan Manuel Pastor, que regentava el restaurant, es va jubilar. 9 anys després, però, Moritz va comprar el local i el 2009 va reobrir el bar amb la idea de mantenir-ne l'essència que havia tingut tota la vida. Un projecte assolit a mitges gràcies al qual podem anar al Velódromo avui en dia, però que no sembla haver arribat als estàndards de qualitat que defensava Pastor.
Com a lloc on fer una cervesa i picar quatre tapes, el Velódromo és un lloc a tenir en compte
El Velódromo és un local ampli, amb un rètol clàssic a l'entrada, una barra a mà esquerra i un primer pis de fusta amb diversos sofàs, cadires i una taula de billar. Al centre, una imponent escala condueix a un segon pis amb més taules d'època, però alguna cadira de colors llampants que desentona amb l'ambient que es respira a l'espai. Quan entres al local es nota que han intentat mantenir-ne l'essència d'abans, però també s'hi veu l'empremta de Moritz, amb un reguitzell de grans tiradors ben logotipats a la barra.
Un bon bar
L'atractiu principal del Velódromo són les cerveses, com no podia ser d'una altra manera en un local propietat de la Moritz. Però a més de cerveses i tapes, l'oferta del Velódromo és força més àmplia i variada, segurament massa i tot. La carta inclou multitud de tapes, des de croquetes fins a bombes, passant per gildes o el gairebé desaparegut matrimoni, una torrada amb una anxova i un seitó. També tenen amanides, entrepans, remenats, truites, plats principals i postres. Hi ha tanta cosa a escollir que atabala una mica.
Les tapes són bones, amb unes olives excel·lents i unes croquetes molt gustoses; en tenen d'escudella, pernil, carabassa amb espinacs i calamars. Aquesta última és especialment bona. Pel que fa a les cerveses, la Fresquíssima és una molt bona opció per acompanyar els platets. Com a lloc on fer una cervesa i picar quatre tapes, el Velódromo és un lloc a tenir en compte. Ara bé, com a restaurant de plats, no és un lloc a recomanar.
Poca ànima de restaurant
D'entrada cal tenir en compte que al Velódromo no agafen reserves. I si bé és cert que hi ha altres llocs que treballen amb aquesta política, com el Bar Canyí, la diferència de qualitat entre el que esperes i el que t'acabes trobant és força gran. Com a plats principals vam tastar els fideus a la cassola amb costella i botifarra i la cuixa de pollastre de pagès. Dos plats de cuina tradicional que comparteixen carta amb altres plats típics (com els canelons o els macarrons de rostit), però també amb plats més exòtics (com les llenties Sri Lanka o la safata de salsitxes alemanyes).
Una oferta que crida l'atenció i que ens va decebre bastant. Tant els fideus com el pollastre no feien gaire bona pinta, eren insípids i els faltava sal. Les postres no van ser gaire millors: la crema catalana (cremada en excés) i el flam de formatge (amb un sabor sospitosament semblant al de la crema) ens van fer pensar que cap dels plats era casolà. A més, els preus són força cars i el servei és bastant impersonal.
El Velódromo és un local mític que, només per la gran història que té, val la pena visitar. Ara bé, convé fer-ho amb una cervesa i unes tapes, però no és un bon lloc per anar-hi a dinar. L'essència clàssica que hauria de tenir es manté a mitges, malgrat ser una bona notícia que no s'hagi perdut del tot. Tant de bo els plats principals millorin i el Velódromo recuperi l'esplendor que va tenir durant bona part del segle passat.