La Bodega Carol: un bar familiar (però d'ànima punk) on no hi falta de res

La Bodega Carol és un bar, és una bodega i és una sala de festes. Així m'ho ha semblat sempre per l'ambient que allí s'hi cou. "Són les tres coses alhora, en l'ordre que vulguis i depèn de l'hora del dia i de la temporada", concorda l'Alberto García Moyano, copropietari juntament amb Shawn Stocker. Estan molt orgullosos de tornar a ser una bodega operativa, és a dir, de tornar a tenir vi a granel dels barrils i a servir-lo a doll. Stocker també té clar què és la Carol. "És –al 96%– tot allò que vull d'un bar. És per a mi un dels últims mohicans de la tasca clàssica de Barcelona. Hi ha una cançó de Ska-P, Derecho de Admisión, on expliquen que no els deixen entrar a un nou lloc i guai, i diuen 'Tira pa'l barrio, al bar del Tío Fermín". Vull que la Carol sigui això: un bar familiar i per tots els públics que al mateix temps és subversiu i amb un trasfons punk alhora, on les pretensions i les caretes no valen res". Hi està d'acord el seu soci, que afegeix : "Que vingui gent de tot tipus, currants, veïns del barri, astronautes que es desplacen a barris que no són el seu per conèixer un lloc com el nostre, ja és una mica el nostre què".

Torreznos, morcilla, xoriço de León, fuet, morcón, moixama, madejas, llengua, chicharrón de Cadis i tota una estesa dels millors embotits de la península caracteritzen l'oferta gastronòmica altament porcina de la Bodega Carol. Per què? "La carta surt sobretot d'en Shawn, de troballes que hem anat fent pels nostres viatges arreu de la Península, i del nostre gust comú per totes aquestes bondats", explica García Moyano. Servits al damunt d'un bonic paper d'estrassa estampat, que aconseguí Stocker amb molt d'encert, els talls d'embotits, tot d'una, s'eleven per sobre les antigues bótes de vi que fan de taula amb una estètica inusitadament bella, tal i com els passa a les carns i als formatges retratats en bodegons.

Abans, La Carol la duien la Lola i en Manolo. La mestressa, prèviament, havia estat part del bar Noé, però en partir peres amb el soci, el 1983 va obrir amb el seu marit un bar-bodega que amb tota la il·lusió anomenaren com la seva filla: Carol. I ara ja fa 8 anys, en Shawn hi ensopegà. "Estàvem buscant un local i justament havíem fet tard al traspàs d'una altra bodega, i fent un tomb pel barri el Shawn la va veure. A la primera visita ja vam quedar infatuats: ens va enamorar tot, els clauers, l'espai, la vidriera, les bótes de vi. De seguida vam parlar amb la parella i vam acordar el traspàs amb la seva filla que, com jo, és advocada", explica García Moyano. "Recordo que ens van preguntar si volíem que retiressin aquella col·lecció de clauers penjants. 'Ni parlar-ne!', vam dir els dos".

Com l'advocat, Stocker també prové 'de l'altra banda de la barra', tal i com ens diu el Pep, el cambrer i soci que rere la barra i rere l'arcade de les Tortugues Ninja i el Street Fighter et posarà un vermut, una canya o el seu famós i sideral combinat, el Bitterpep. "Vaig llançar-me al buit en un sector desconegut i això m'ha suposat molt d'aprenentatge a base de prova i d'error. I també m'ha aportat un gran orgull i la satisfacció de veure un somni fet realitat. Al mateix temps, hem pogut mantenir un local històric i –espero–, la seva essència. Encara canviaria moltes coses però, en termes generals, representa la meva visió i el meu desig d'allò que ha de ser un bar. I m'hi trobo com a casa, molt a gust. Per descomptat, La Carol també són maldecaps i alegries a parts iguals". Però quan l'angoixa apreti, en Shawn només haurà de recordar que a la Bodega Carol, literalment –per les perpètues garlandes sobre el rètol– sempre és Nadal.