La relació de Barcelona amb el marisc, i concretament, amb les marisqueries tal com les entenem avui dia com a restaurant de celebració amb un cert tiquet elevat, és força recent. És un amor que va començar amb el format més popular que es pugui imaginar, i que, d'altra banda, forma part de l'imaginari de Barcelona com a ciutat, en un temps i en una ubicació que ja fa anys que ha desaparegut.
Cal traslladar-se als inicis del segle XX i a La Barceloneta, en un context en què la popularització dels "banys de mar" i la creixent afluència de públic va transformar un barri amb una restauració molt endògena, enfocada fins llavors a donar a menjar a les indústries i als treballadors del port. Neixen així els coneguts com a "merenderos" o restaurants a peu de platja, on el seu punt fort va ser oferir peix fresc i que van alegrar l'oci gastronòmic dels barcelonins fins a l'arribada dels anys 90. Als anys 30, destaca entre la resta de plats un que era atractiu per la seva opulència i vistositat: la sarsuela de peix i marisc, una evolució del modest suquet de pescadors. Un plat que, de La Barceloneta, es va estendre per tota la costa, assolint una popularitat que encara ara, gaudeix.
A aquesta ciutat en desenvolupament econòmic i industrial, a partir de l'Exposició Universal de 1888 comencen a arribar migrants a Barcelona, buscant en les oportunitats del nou món industrial un futur millor al qual prometien els seus entorns agrícoles depauperats d'origen. Entre ells, i especialment, durant els anys 50 del segle passat, destaquen el qui, per estirar el tòpic, podríem dir que tenen un màster sobre mariscs: els gallecs. Amb ells, l'espectre del marisc s'amplia i es desplega davant de comensals àvids de gaudir i invertir els seus diners en l'oci gastronòmic. És en aquests moments que els grans emblemes de la marisqueria, que encara perviuen, van veure la llum, com ara el Rías de Galícia (ara Rías Kru, amb la família Iglesias encara al càrrec), el Carballeira o el Botafumeiro. Safates curulles de marisc mediterrani i atlàntic per satisfer les butxaques més voluminoses i, per aquelles èpoques, sinònim d'estatus.
Amb els relleus generacionals, les marisqueries han reformulat la seva proposta gastronòmica i el restaurant Batea és un bon exemple d'una projecció de la marisqueria moderna que busca elevar el marisc amb elaboracions gastronòmiques menys convencionals. Amb els xefs Manu Núñez (que molts coneixeran de l'Arume) i Carles Ramón (Besta), i la bartender Marta Morales, aquest trio han apostat totes les seves cartes a un enfocament democràtic. Com el seu nom indica, a la seva carta trobarem una profusió de marisc gallec, i especialment peces menys conegudes, potser per haver estat mal considerades com a menors. De la zona d'on és en Núñez (rías de Muros e Noia), arriba molt marisc miudo, com ara les zamburiñas, les cigales, les vieires o les gambes, que llueixen a les taules del Batea amb elaboracions molt elegants, on es respecta la matèria primera al màxim amb coccions mesurades. Però també fan goig aquelles receptes com la croqueta de bolets salvatges amb un sedós vel de carpaccio de gamba de les costes de Barcelona.
Batea tant té un peu a l'Atlàntic, com el posa a la Mediterrània, que de continu proveeix la seva cuina amb peixos i marisc de llotja: quasi tot el marisc, és gallec, però els crustacis, venen de les costes catalanes. Així, al Batea es pot descobrir l'alfonsiño, curat en salmorra, fet a la planxa i acompanyat de puré de celerí amb espigalls i sorprendre's amb un guisat excel·lent amb mongetes del ganxet, carxofa i bou de mar de la Ría esmicolat. També destacable la destresa d'en Núñez i el seu equip en ensenyar com una cloïssa mostra tot el seu potencial amb una cocció amb aigua de Lourdes (sucs de cítrics, acabats d'esprémer, amb oli d'oliva i sal), untada pacientment mentre les cloïsses s'estan cuinant.
En definitiva, Batea mostra un receptari que bascula entre la tradició i la interpretació, partint del punt comú de la matèria primera, i aquesta dada, per si mateixa, ja és tota una declaració de principis per postular-se com un referent de la marisqueria moderna. Ajuda el tiquet mitjà, que ronda els 55 € i l'oferta de cocteleria que firma la Marta Morales amb hits com el Negroni Galego-mediterrani, amb ginebra, vermut, Campari i cogombre.