La cuina japonesa que se serveix a Barcelona ha canviat molt 18 anys ençà. Avui, en aquesta majoria d’edat, podem dir que hem après moltes coses, com ara fer servir els bastonets i a saber apreciar el tofu (o encara no?). I n’hi ha una que en tenim ben clara: que el Japó no s’alimenta de sushi diàriament, sinó de guisats que tenen a veure més amb un fricandó que amb un tros de peix cru. I aquesta cuina més comuna, més del dia a dia, la trobem a Cuina Japonesa, al barri del Camp de l’Arpa.

Restaurant Cuina Japonesa: plat combinat a l'estil nipó

Recordo els primers karaage, oyakodon i curris a la taverna Kikuchan, que van ser la meva porta d’entrada a una gastronomia que em fascinava quan la veia en tot aquell reguitzell de sèries d’anime que els nens dels 90 van engolir tarda rere tarda. De fet, fa més de 40 anys que la ciutat va rebre els primers nigiris de mans de l’itamae Minoru Nishiyama, que els preparava al primer restaurant japonès de tot Catalunya: Tokyo Sushi, encara avui al carrer Comtal, 20.

A Cuina Japonesa tenen una única opció, que varia cada dia, i que s’anomena teishoku. El teishoku és una mena de plat combinat, però a la japonesa, i més complet. Tots alhora, en una mateixa safata, se serveixen una sopa, un encurtit, una amanida i un plat principal, usualment sobre una base d’arròs o de fideus. El concepte de teishoku té arrels en l'ichiju-issai, que vol dir ‘una sopa i un plat’, i que és el tipus de menja que s’ofereix en els temples Zen i que va estendre’s al món secular, en bars i restaurants familiars.

A Cuina Japonesa tenen una única opció, que varia cada dia, i que s’anomena teishoku. El teishoku és una mena de plat combinat, però a la japonesa, i més complet

Un menú exquisit per només 12 euros

La Yukari, la propietària i cuinera de Cuina Japonesa, prepara els plats típics que configuren un teishoku, prèvia reserva, per tal d’evitar el malbaratament alimentari i de recursos. Jo vaig menjar un esplèndid tonkatsu, dos filets de porc arrebossats, sobre una capa d’ou i ceba ofegada, ambdós condimentats amb una salsa a base de salsa de soja i mirin. L’acompanyaven una sopa de miso amb trossos d’aburaage o tofu fregit; uns talls d’albergínia marinada amb una salsa de miso dolç i alfàbrega; una petita amanida de fulles d’enciam meravella i tomàquets cirera amb salsa gomadare, a base de pasta de sèsam; i un petit mos dolç que consistia en uns grans de raïm i dos trossets de meló. El menú, que inclou l’aigua, costa 12 €.

Si diuen que la cuina quotidiana és la cuina que defineix als pobles i, si mirem els teishoku que serveixen a Cuina Japonesa, veurem que és ben cert. Perquè si pensem en el Japó com un indret polit i endreçat, els diferents plats i bols que s'alcen sobre la safata que em van col·locar simètricament al davant, són el Japó. I aquella barra en forma d’U on era asseguda, com en un episodi de Midnight Tokyo, però amb una llum més poderosa i blanca, també són el Japó. I el fet que Cuina Japonesa es trobi al bell mig d’un petit centre comercial de barri, que malgrat que tingui més aires de galeria benjaminiana que d’espai turbocapitalista, també és el Japó.