El carrer Lleida barceloní, en els últims decennis, es podria haver conegut com a carrer Galícia, ja que és en aquesta frontera urbanística que separa Poble-sec, Sant Antoni i Sants on es van establir marisqueries gallegues de gran prestigi, com ara el Rías de Galicia dels germans Iglesias (ara rebatejat com a Rías Kru) o Camarote d'en Tomás, que ara ens ocupa. "Ens agrada estar al costat d'un referent com Rías Kru, perquè la nostra oferta es complementa i elevem plegats la qualitat de les nostres propostes de marisqueries tradicionals actualitzades". Qui ho assevera és en Josep Ribot, copropietari del Camarote d'en Tomás, un professional de la restauració de llarga experiència amb projectes arreu de la ciutat, conjuntament amb la seva esposa i sòcia, la Núria Espallargas.
Aquesta parella ha agafat el relleu de l'anterior parella de propietaris del restaurant, en Tomás i la Montse, que a finals dels anys 90 van obrir el restaurant amb un clar perfil de marisqueria gallega. Aquesta és la línia que en Ribot i Espallargas mantenen, conscients de la rabiosa actualitat del format: "Treballem amb proveïdors locals, des del Mercat de Sant Antoni als pescadors amb barca pròpia de Sant Feliu de Guíxols", explica en Ribot. Ells proveeixen (i garanteixen la frescor) del marisc i el peix salvatge que llueix a la vitrina, estrella indiscutible del local i far on anar a escollir una bona menja.
Els hits són les sepionetes de costa, la gamba de Palamós i els escamarlans de Vilanova, compartint protagonisme amb esplendoroses peces de turbot, llobarro, alfonsí o escórpora, quan n'és temporada i se'n troba. Apostant per una cuina de poca intervenció, al Camarote s'hi ve a gaudir de l'excel·lència de la matèria primera al forn, a la planxa o a la sal (si s'escau) amb patates panaderes i verdures d'acompanyament. Només cal acostar-se a la vitrina d'exposició, mirar, triar i posar-se les botes.
Aquesta és una fórmula que funciona des de fa anys i generacions, de tan simple i saborosa que és. Un luxe senzill per a qui li agrada el peix i el marisc ben cuinat, en el seu punt just de cocció: una destresa que no tothom sap executar a les cuines domèstiques i que aquí, al Camarote, es fa amb gran professionalitat. De la cuina i de garantir l'alta qualitat del producte se n'encarrega la Núria en les seves funcions de xef executiva, tot i que amb en Josep comparteixen supervisió de cuina i de servei: "Aquest projecte és un caramel per a nosaltres", confessa en Josep, "sempre hem volgut tenir un restaurant d'aquest perfil i que hi siguem tant la Núria com jo cada dia no és només una obligació, és un goig com a professionals". Molta clientela fidel de l'anterior gestió del Camarote ha tornat, encuriosida, i ha subscrit immediatament la seva fidelitat, perquè poc o res ha canviat, més enllà de detalls de decoració i perfeccionament d'operativa. Aquest Camarote d'en Tomás 2.0 convenç.
Però ull, que el comensal no només gaudeix de marisc i peix fresc. A les meravelles fresques de la vitrina s'hi suma una curta carta d'entrants on destaquen envinagrats casolans (com la gilda o els seitons en vinagre), el carpaccio de gamba o l'esqueixada de bacallà, executat encara seguint la recepta de la Montse. Hi ha una representació de guisat mariner, en forma del Guisat del Dia, com ara uns excel·lents calamars encebats. I fan cloenda i fi de festa unes postres casolanes entre les quals destaca la Tarta de Santiago, el pastís de formatge i el pastís de llimona a l'estil anglès.
Al Camarote totes les butxaques són benvingudes, i es nota en la varietat de peces (i de preus) que es troben tant a la vitrina i a la carta com a les referències de vins seleccionades: "Tenim una petita selecció de vins de qualitat", explica en Josep, "on hem primat que hi hagi tant vins reconeixibles com referències que no siguin molt cares, sense inflar preus". El que a hom se li infla és el pit d'orgull i satisfacció, com li passava al monarca emèrit, en quant finalitza l'experiència al Camarote d'en Tomás: sense floritures, els canyuts del Delta, els escamarlans, les gambes, les sepionetes i el calamar de platja han aparegut a la taula amb la fanfàrria d'una festa que es gaudeix sense presses, amb un servei impecable, sol·lícit i ràpid.