La transformació de Poblenou ha sigut notable en escassos decennis. De ser considerat el Manchester català farà un segle, per tenir la màxima concentració d'indústria del país, a ser barri emergent i destí d'empreses emergents i agències, amb una població eclèctica ben farcida d'expats. Farà més de 100 anys també, un altre Poblenou prenia forma, molt menys glamurós: el de les barraques, a nuclis com el Somorrostro, Pequín o Transcementiri. En una d'aquestes barraques va néixer la cèlebre bailaora Carmen Amaya, orgull de la comunitat gitana i de la ciutat. Una ciutat que, precisament, la comunitat gitana coneix com a Bajarí (Barcelona en caló).
Així tanquem el cercle, perquè el restaurant Bajarí, el nou projecte del binomi de xefs Marta Rosselló i Daniel Benitorafe, reflexiona en clau gastronòmica sobre la realitat del Poblenou. Per començar, s'ubica on abans estava el Koh, dirigit també pels mateixos xefs, amb cuina asiàtica, i la raó per la qual Rosselló i Benitorafe han mudat de concepte és molt empresarial i molt ben raonada: "Ja havíem complert un cicle", explica en Benitorafe, "i el barri ara té necessitats diferents de les que vam detectar en obrir el Koh". Un barri que és eminentment diürn, demana bons esmorzars, dinars saborosos i ràpids i berenars de llepar-se els dits. Per tant, Bajarí obre portes des de les 9 fins a les 7 de la tarda de dilluns a divendres.
A un interiorisme lluminós, alegre i mediterrani, Bajarí ofereix platerets de cuina viatgera, sense moure's més enllà del Mediterrani i potser és aquesta idea la que va conduir els xefs a pensar en Bajarí com a nom: més enllà de la referència a aquella comunitat gitana que vivia a una Barcelona invisibilitzada, la seva cuina té factura mediterrània, saludable i saborosa, però senzilla, sense artificis. "El menjar del gaudi ja no existeix", sentència en Benitorafe, "perquè el comensal té pressa i s'alimenta a través dels inputs visuals".
Es pot dissentir en quant arriben els plats a taula, ja que a l'estètica se li uneixen sabors aconseguits i molt de confort. A Bajarí hi ha gaudi a dojo! Arrodonit, després, per una proposta de menú de migdia molt llesta i ajustada en preu: per un 15 a 20 € es menja de pressa i amb molt de gust. La inspiració parteix del plat combinat tan nostrat dels bars de tall popular: s'escull d'entre les opcions del menú tant la proteïna com tres acompanyaments, beguda i postres.
En els plats que desfilen pels ulls i després arriben a taula hi ha autèntic amor per la professió de donar de menjar perquè en aquest menú, l'equip de la Marta i en 'Benito' hi inverteix hores, creativitat i dinamisme per tal de canviar les opcions cada setmana i poder atendre, així, la matèria primera segons disponibilitat i temporada. Hi ha nivell: polenta fregida amb tzatziki, arrels rostides amb salsa de tahini i llimona, porros amb crema de Comté i avellanes (sublim), una galette salada... i així fins a 10 propostes d'acompanyament. Pel que fa a la proteïna, destaca el llobarro amb crosta d'herbes i enamora com a pasta la de carabassa, formatge i sàlvia.
Platerets elegants i pensats per contrarestar els estereotips: "Fugim dels brunch i els brioixos i el cafè d'especialitat, i oferim esmorzars contundents i deliciosos sense necessitat d'anar-nos-en a l'extrem dels esmorzars de forquilla", explica en Benitorafe. I segueix: "També tenim en compte que hi ha qui dina tard i li agrada berenar. Així és el barri i creiem que l'hem escoltat, oferint un equilibri entre la part cultural que volem mostrar i el perfil del comensal".
Bajarí ho és, d'equilibrat, i amb escreix. Diversos moments de consum per a eclèctiques preferències i paladars per a un barri que enarbora la bandera de la modernitat. El binomi de xefs que també firmen el ramen bar Noru, a 5 minuts caminant (Pere IV) l'han tornat a encertar de ple, mostrant un cop més que l'antic i respectat ofici de donar a menjar als altres el dominen més enllà de l'alta cuina (que ambdós van treballar en un passat).