Solivella és un petit poble de la Conca de Barberà al bell mig de la carretera que va cap a Andorra. Un municipi més de la vintena de la comarca, si no fos perquè té el millor restaurant de cuina tradicional de la zona. Un espai de culte a la bona carn que converteix el poble en parada obligatòria pels amants de la cuina de sempre.
Indret nostàlgic i tradicional
Devia tenir vuit o nou anys la primera vegada que vaig menjar a Cal Travé. L’únic record que en guardava era la sensació d’haver gaudit del millor àpat de la meva vida. Amb els anys he anat oblidant el nom del restaurant, però sempre que sentia ‘Solivella’ recordava aquell restaurant de carn a la brasa que de petit m’havia fascinat. Una dècada després, he tingut la sort de tornar-hi, i puc assegurar que segueix sent un indret fascinant amb el mateix bon gust per la gastronomia.
Una imponent brasa guarda una cantonada en què es cuinen les delicioses carns del restaurant
Cal Travé s’ubica al bell mig de Solivella, a peu de la carretera que puja cap a Andorra. A dins, un petit rebedor i una solemne barra a mà dreta et donen la benvinguda a un espai que respira tradició. La sala, amb una quinzena de taules parades amb tovalles blanques, està decorada amb diferents objectes que criden l’atenció, com un conjunt d’instruments musicals o una petita col·lecció de rellotges de cucut. Al fons, una imponent brasa guarda una cantonada en què es cuinen les delicioses carns del restaurant, i una gran porta de vidre guarda les ampolles de vi del celler.
Els dos entrants que vam compartir i el plat principal que vam menjar eren de traca i mocador
Menjar de temporada
Seré sincer: a Cal Travé hi vam anar pensant que menjaríem calçots; unes expectatives que no es van complir, però que no van arruïnar ni de bon tros un àpat excel·lent. A la carta que ens van portar només hi havia els plats a escollir i les recomanacions del xef. No vam veure enlloc que s’hi oferissin calçots. Al cap d’una estona, però, vam veure en una altra taula un grup de padrines endrapant calçots. Alguna cosa se’ns havia escapat; sap greu veure que no ens han ofert el mateix que a la resta. En qualsevol cas, els dos entrants que vam compartir i el plat principal que vam menjar eren de traca i mocador.
D’una banda, l’aperitiu de la casa, la xatonada i els caragols, els actors secundaris d’uns entrants protagonitzats per l’allioli. Quin allioli! Fet a mà per la família que regenta el restaurant, és digne de menjar-se’l a cullerades, o sucat amb una llesca de pa. Un pa de diferents sabors –ceba, tomata, oliva, sobrassada...– que fan de forma artesanal cada matí. Cal Travé destaca per servir gairebé tots els productes de la casa: des del pa fins a les verdures, passant pels vins que elaboren al seu celler.
Els guisats que vam tastar són d’una altra dimensió
Caragols, arrossos i guisats d’escàndol
D’altra banda, els segons. Quatre plats maridats amb vi negre de la casa –un DO Conca de Barberà; a Cal Travé ‘de la casa’ vol dir, literalment, fet a casa– que ens van fer al·lucinar. L’arròs amb gambes és cruixent i torradet; les costelles de vedella es desfan només de mirar-les; i els guisats que vam tastar són d’una altra dimensió. Un sofregit saborosíssim que no pots parar de menjar i una salsa deliciosa acompanyen uns peus de porc que es podrien menjar amb cullera de tendres que són.
Per postres, més plats casolans: allioli de cítrics i raviolis de llimona. Dues postres àcides i potents servides d’una manera molt original. El cafè, el xarrup casolà de rigor i l’aperitiu de comiat de cortesia posen el punt final a un dinar fantàstic. Un aperitiu, per cert, servit en provetes, que li dona un contrapunt modern a la cuina tradicional del restaurant. El compte, amb un preu just que ronda els quaranta euros per cap, vi inclòs. Una qualitat excepcional, recomanada a la Guia Michelin, que permet convertir un àpat excel·lent en un record memorable.