La síndrome de l’impostor es dona en moltes professions, en diferents àmbits. És aquella sensació que hom té de no posseir les facultats necessàries o d’estar a l'altura de la professió, i sovint la sent qui hi arriba per passió i es forma amb experiència. En l’àmbit gastronòmic potser és més palès a la cuina, però fa la sensació que, a la sala, la formació a través de l’experiència és un guardó. Gaudint al restaurant 5 Hermanos, el que surt del cor és aixecar la copa per brindar per l’experiència i la tenacitat del qui es formen amb curiositat i responsabilitat.
5 Hermanos: orgull familiar i de barri
Potser és la seva ubicació, al barri de Canyelles (Nou Barris), que ràpidament desvesteix el comensal, vingui d’on vingui, del vestit classista, però sense dubte el mèrit és de la família Gerpe Feliu. Com dona a entendre el nom del restaurant, de germans i família va la cosa. A sala i a cuina hi trobem en Jordi, en Manel i el seu fill Aitor i en Julio i en Javier, respectivament, però la història ve de més lluny. Es pot llegir a la seva carta, on incorpora un escrit a tall d’homenatge que en Jordi (el benjamí dels germans) dedica a la seva mare, la Tere, i a la seva àvia, la Janet: “L’he escrit des del cor i crec que m’ha sortit prou bé”, explica el sempre afable Jordi.
En resum, aquesta història familiar ajunta dues nissagues, la branca catalana de l’àvia i la branca gallega de l’avi i es remunta a mitjans del s. XX. Junts van obrir una casa de menjars a un barri popular, compost per cases i barraques, Bar Janet. Amb la remodelació del barri i la incorporació d’una jove Tere a la cuina, el negoci familiar pren impuls, fruit de la tenacitat i ganes de treballar de la Tere, que la porta des d'innovar amb el menjar per emportar a cuinar pels menjadors escolars de la zona. El 1977, pren nom i forma nova amb 4 Hermanos i l'any 1997, el seu fill gran, en Manel, s’incorpora a la gerència, amb els germans Julio i Javier als fogons com a hereus de la sapiència gastronòmica de les matriarques.
En Jordi, a més a més de signar un escrit emotiu, ha sigut un dels principals motors impulsors del futur d’aquesta casa, sent el promotor d’una profunda reforma formal i conceptual. “Abans obríem de sol a sol”, recorda, “des de les vuit del matí fins a la nit, oferint esmorzars, esmorzars de forquilla, dinars, berenars i sopars”. Ganes de treballar, als Gerpe Feliu, no els falten, però han entès i s’han adaptat (com van fer l’àvia i la mare) als temps actuals, reflexionant sobre com continuar oferint el millor de si mateixos a la seva clientela de barri i a la que s’hi acosta pel bon nom adquirit. “Quan ens van donar el 2017 el Premi Barcelona Restauració en la categoria d’Integració al barri, i en conèixer allà en Fabio i la Roser d’Agreste, vaig començar a rumiar el canvi i compartir les meves idees amb la família”.
Amb la reforma del restaurant tot just estrenada aquest any, els Gerpe Feliu treuen pit, orgull de barri, orgull de nissaga i orgull de què abans al·ludíem: orgull de professió. Una medalla que tots llueixen amb naturalitat, treballada des dels 14 i 16 anys, aprenent. “Recordo a en Jordi a la cuina, que ni caminava, jugant amb les olles i les tapes”, rememora en Julio, 13 anys més gran, “va ser l’època en la qual vaig començar a treballar amb la mare”. Aquest Jordi és avui en dia un enamorat del projecte i de la sala, un lector àvid d’expressions facials i pistes que el converteixen en un professional ràpid i eficaç que es frega les mans quan detecta els clients gurmet, quan entren per la porta. I és alhora mestre del seu nebot Aitor, fent un tàndem de sala còmplice i alegre.
L’ambient agradable que al 5 Hermanos es respira, es corona amb la cuina dels germans Julio i Javier: unes cloïsses gallegues amb salsa marinera saboroses i suaus, uns clàssics peus de porc amb escamarlans que ja brodava l’àvia Janet, un tataki de tonyina vermella Balfegó amb alvocat que el paladar percep com a inèdit o un galta de vedella de xup-xup, animen estómacs i cors a regar viandes amb la selecció de vins d’en Jordi. Gaudir de plats de confort ben fets és un regal, però percebre en un caneló la suculència d’un plat fantàstic que es tasta per primera vegada, és impagable: una farsa melosa de botifarra negra, blanca, papada, cansalada viada, vedella i bolets, amorosida amb una beixamel amb el punt trufar just.
Fa la sensació que els nostres avis o besavis haurien de sentir una sorpresa similar quan van tastar per primera vegada la delicadesa d’uns canelons Rossini. Sota risc d’ofegar-me en la hipèrbole, 5 Hermanos és un exponent de les cases de menjar de la ciutat, amb el punt popular just que agrada als forans i una exquisidesa continguda que valoren els del barri. Natural, elegant, alegre… un restaurant per anar-hi a dinar o sopar, amb un tiquet mig contingut de 50 € (si es menja a la carta) que, com va succeir amb Agreste, generarà pelegrinatges muntanya amunt, elevant-se per tenir la ciutat als seus peus.