Entre els herois quotidians de la ciutat s’hi compte, sense cap mena de dubte, les persones que fan possible el menú del dia. Trobo que caldria una placa, una escultura o, ja que hi som, una festa que celebri la gesta d’oferir un àpat complet, a preu mòdic, ben fet i ben bo, cada dia, que alimenta a treballadores, estudiants, jubilats i ociosos. Un d’aquests menús èpics el trobem allà on Barcelona gairebé canvia de nom, al barri de La Bordeta, i el serveix al restaurant Mitja Galta. Vegem-ne un exemple:
Primers
Amanida d’entremesos amb fulles d’enciam, llonganissa de pagès, tomàquet, ceba morada, olives, vinagreta
Amanida freda de llenties amb careta de porc i pebrot
Verdures a l’anglesa, de cocció curta, amb un crumble de txistorra
Spaghetti amb pesto de pinya, nous i parmesà
Segons
Entrecot de mitjana, tallada a la japonesa, a contrafibra, d’uns 125-150 g, amb patates al forn amb farigola i bitxo (cuinades prèviament i acabades la forn)
Lluç de palangre fresc amb tagín de verdures amb cuscús
Arròs cremós de pollastre, cacauets, coriandre i llima
Postres
Crema de iogurt amb galeta Oreo
Pastís de formatge
Iogurt i mel
Batut de beguda d’arròs amb xocolata i menta (postres sense làctics també)
Plàtan amb caramel de cafè i taronja
Trobo que caldria una placa, una escultura o, ja posats, una festa que celebri la gesta d’oferir un àpat complet, a preu mòdic, ben fet i ben bo
Al menú de la darrera setmana del Mitja Galta és tota una declaració d’intencions: “volem dignificar el menú del dia i que sigui tan bo com triar a la carta, però molt més econòmic”. A més, diuen, “intentem que sigui diferent, que no sigui el que pots menjar a casa teva, i que hi hagi opcions per tothom”. Això ho diu l’Elisenda Castellón, copropietària i cuinera de l’oferta dolça. “Intentem que hi hagi sempre amanida, llegum de cullera (que és el que més costa de fer a casa), pasta i verdura; un peix que és fresc i es manipula poc, una carn (ambdós amb les seves guarnicions) i un arròs; i quatre postres a triar entre iogurt amb un amaniment que va canviant, un pastís, una fruita i un elaborat, amb el sucre reduït a la mínima expressió, per no embafar”.
Referir-se a aquest menú com a “miracle”, tal i com fa l’Elisenda, no és cap exageració. Costa 16€, un preu que mantenen per ajustar-se al pressupost del barri. I aquest miracle l’obra des de fa 9 anys juntament amb el cap de sala, Xavier Insa. I el cuiner Robert Salamó, que s’ha incorporat recentment, també n’és part.
“Fem les coses que ens agraden. Si hem viatjat a França i hem tastat una cassoulet, la mirem de fer i, en lloc d’ànec –que ens rebentaria l’escandall– hi posem una altra carn. O si ens atrau una sopa tailandesa la cuinem amb base catalana. El que és més meravellós és la bona resposta que tenen els plats foranis: no té preu veure gaudir d’un ramen a un client de 80 anys”.
El Mitja Galta es defineix com una casa de menjars oberta al barri, amb una atenció propera, i econòmica. “Tenim un tret distintiu: som molt ràpids i eficients perquè sabem que la fórmula del menú ho requereix, perquè els clients han de tornar a la feina. I per això també intentem fer-lo de la manera més saludable possible, baix en greixos, amb poques salses, perquè faci de bon pair. Alhora, tot ha de ser gustós i si cal complicar-nos la vida, ens la compliquem i fem que els plats estiguin ben treballats”.
El restaurant Mitja Galta es va alçar damunt de les desfetes d’una crisi. “Ens van quedar sense feina alhora”, diu Castellón, referint-se a ella i a la seva parella, el Xavi. “Jo portava 30 anys al món de l’enginyeria, a l’arquitectura i a l’urbanisme perquè sóc delineant. I en Xavi feia més o menys el mateix temps que es dedicava a la banca. Ens agradava molt la cuina i menjar, i vam apostar –a cegues– per aquesta passió. Els dos vam fer una formació de cuina i hi vam posar moltes hores de feina, juntament amb el nostre nebot, que ens va acompanyar durant 8 anys”.
El que és més meravellós és la bona resposta que tenen els plats foranis: no té preu veure gaudir d’un ramen a un client de 80 anys
En aquest temps, Castellón i Insa han viscut en primera persona la duresa de l’hostaleria. “Em dóna i em treu en més o menys la mateixa mesura”, diu Castellón. Això no és prou perquè deixin d’esmerçar-se en iniciatives com la creació de menús monogràfics en dates assenyalades, com ara per Sant Jordi, festa per la qual han confeccionat un recorregut per plats literaris en general, plats de novel·la negra o plats inspirats en La Teca, d’Ignasi Domènec. També, per la setmana del Dia de la dona, vam convidar a que les mares de tot l’equip vinguessin a explicar al cuiner els plats més estimats dels seus fills, i els vam posar al menú amb el nom de cadascuna. A més, com a homenatge, vam penjar les seves fotos i encara avui són presents a les parets del restaurant”. Castellón explica que la rebuda dels monogràfics és espectacular i que els clients ho agraeixen molt com a manera de sortir de la rutina. “És maquíssim el tracte que s’estableix amb la gent, la presència que tenim: sento que hem transcendit com a restaurant al barri”.