Sempre em sorprèn que les cafeteries d'especialitat catalanes ofereixin cinnamon rolls, carrot cakes i lemon pies en comptes d'ensaïmades, xuixos i coques de fruita. És una mena d'autocensura molt estranya: si al teu país no hi tens una rebosteria amb cara i ulls, és normal que importis el que estigui més de moda, però en el nostre cas, què et penses, que quan algú tasti els nostres dolços i pastes li agafarà un atac de feridura? Deixeu que els turistes tastin coses diferents, home! Si jo vaig a Istanbul o Ciutat del Cap, i n'hi ha, l'últim que demanaré serà un tortell o un braç de gitano!
Al barri de Gràcia de Barcelona hi ha la Pastisseria Ideal, que porta la mateixa família des de fa més de cent anys: un local allargat, amb marbre, vidre, miralls i caoba d'elements principals, però gens tocat i posat. Es nota que s'hi dediquen des de fa tres generacions perquè t'hi sents com a casa: d'això se n'encarreguen en Miquel Àngel i en Lluís Álvarez, germans, i la Maria, la filla d'en Lluís, que els dona un cop de mà. Quan el gener del 22 la pastisseria es va incendiar per un curtcircuit, durant els tres mesos que van trigar a tornar a obrir la gent del barri els deixava missatges d'ànim i dibuixos per mostrar-los el seu suport.
L'Ideal té unes quantes taules on pots fer un cafè, una pasta o un entrepà. És petitó i tothom es coneix, fins i tot hi ha gent que s'hi troba de fa anys, com la colla d'àvies centenàries que venen cada setmana. La Lluïsa, la mare d'en Miquel Àngel i en Lluís, té més de noranta anys i s'ha retirat de la primera línia, però baixa cada dia a fer-la petar i dimarts i dijous fa unes truites que hi canten els àngels: molts parroquians venen expressament per esmorzar una d'aquestes mítiques flautes de truita (6,5 €).
En Miquel Àngel i la Maria són a la botiga i en Lluís, ajudat de la Verónica, a l'obrador del fons, on s'hi pasten les meravelles que fan salivar Gràcia des del 1919. El xuixo (4 €) és de campionat: fastuós —si te'n prens dos, sobredosi! Fan dolços tradicionals com el biscuit de la reina (4,5 €), corones de nata (18 € la gran), coques de fruita (2,5 € la individual), bufats (merenga amb avellanes i xocolata) i d'aprofitament com els secalls (retalls deliciosos i cruixents de pastes sobreres a 2,5 € la bosseta).
En Lluís, mentre munta un Selva Negra (de nata i encenalls de xocolata negra) m'explica que tot ho fan de zero, seguint les fórmules de l'avi, i em detalla l'elaboració del xuixo, que és una filigrana (la massa, cada pas per donar-li forma, la fermentació, la injecció de crema). Són l'antítesi de la industrialització i els ultraprocessats: com feien els seus pares i els seus avis, cada matí arriben a les sis per arremangar-se i dedicar-se amb cos i ànima a aquest ofici que tanta felicitat escampa pel món. Quin gran ideal!