(Aquest restaurant es troba actualment tancat)
A què hi anem, a Castelldefels? Segurament, gairebé tothom respondrà el mateix: a fer un banyet còmode a prop de Barcelona. Baixador, La Pineda i Lluminetes són les tres platges de Castelldefels que sumen més de 5 km de sorra i mar i, potser, les primeres que paguen una mica la pena no massa lluny de la ciutat. En sortir, hi trobem una pila de guinguetes i bars, però amb aquesta caldufa l’arròs costa i el cos demana cosa fresca, com ara un vermut, unes olives, una tapa de gambeta salada, llaunes variades i, si ens animem, uns bons talls de cecina, de bisbe blanc amb trompetes, uns xoricets picants, migas i orella de tant en tant. Tot això i molt més t’ho porten a taula amb un somriure a la Bodega Termes (Passeig Garbí 185), a 350 metres de l’aigua.
Si em diuen que el local és al Carib, m’ho crec. Pedra gruixuda i emblanquinada configura el pati que és la sala i que és, a la vegada, el rebedor. També fa la sensació que entrem per la porta d’un pàrquing a un taller de cotxes tropical, amb la diferència que d’aquí surts amb els cargols collats i el motor engreixat per un preu molt més econòmic que de cal mecànic.
Un cop a dins, la bodega és una bodega: o sigui, és un despatx de vins i licors a granel, amb la seva foscor corresponent. Podem seure a prop de la barra, a dins del menjador o tornar cap a fora, a l’ombra del parasol, a esperar que arribin, sobre aquestes antigues bobines de corda que ara fan de taula, unes bones anxoves i els fantàstics seitons en vinagre que ben aviat ens relliscaran gola avall, recordant-nos la sentor d’aquelles aigües que fa un moment ens han abraçat.
Però l’experiència bodeguera també funciona a la inversa. Si ets dels que gaudeix de fer el vermut ben arrepapada a una cadira plegable, amb la brisa marina perfumant cada mos, pots passar per la Bodega Termes abans i demanar que et preparin per endur un entrepà de lacón, de pernil ibèric o de formatge, un assortiment de llaunes –ja t’imagines punxant les escopinyes i els musclos en escabetx amb els peus a la sorra– i un litre de vermut directe de la bóta, a uns quatre euros i escaig.
Foto: Bodega Termes
La Bodega Termes opera des de 1963, l’any en que les dones iranianes voten en unes eleccions democràtiques per primer cop malgrat que Khomeini faci campanya en contra –fou en aquest moment que rebé el títol d’Ayatollah per tal d’alliberar-lo de la pena capital. Per sort, el sentit comú sol sortir victoriós: les dones iranianes, que van veure els seus drets molt limitats, van poder seguir votant, i el bon saber fer de la Bodega Termes, aclamat per veïns i forans, li permeté de ser, ininterrompudament, un oasi vermuter al cor comercial de la platja de Castelldefels.