Les grans ciutats estan plenes de racons i abans d’agafar l’avió per fer el passerell pel centre de qualsevol capital amb les mateixes franquícies que a Portaferrissa i el passeig de Gràcia te’n faries creus del que pots arribar a trobar si agafes el metro i baixes a una parada d’una mica més enllà de la teva de sempre.
La Bordeta és una barriada de Sants on des del segle XIX s’hi van instal·lar petits tallers i hi vivien treballadors de la fàbrica tèxtil Can Batlló. A banda de La Borda —l’edifici d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús pioner a Barcelona— i un dels premis de poesia més antics en català —l’Amadeu Oller—, un dels cors del barri és la plaça Súria. En aquesta plaça concorreguda i amb molta vida, quan és la festa major del barri —el cap de setmana següent que les de Sants— s’hi fan concerts, karaokes, sopars de germanor i xocolatades. Al març, per Sant Medir, també fan una calçotada popular.
A la plaça Súria hi ha de tot: bars de tota la vida, restaurants d’entaular-te, una pizzeria i un peruà. A tocar, un local de ramen i una cocteleria molt estrafolària. Els diumenges aguanta la torxa Las Mañanitas, que mai no tanca, i la gent s’hi aplega per jugar al remigio i fer un cafè amb llet o un entrepà: l’Helena i en Xu s’encarreguen que no falti res. Des que el 2017 en Jordi Marzo va obrir el seu Tramendu a l’antiga gelateria que hi ha a una cantonada de la plaça, que aquesta vermuteria s’ha convertit en un referent: les seves truites (4,5 €) i els seus calamars farcits (8,9 €) atrauen golafres de tota la ciutat.
A la plaça Súria hi ha de tot: bars de tota la vida, restaurants d’entaular-te, una pizzeria i un peruà: Las Mañanitas, el Tramendu i el Delicias condecoren una plaça que treu fum entre els fogons
Com que fan les coses bé, el 2020 va comprar el local del costat per fer-hi un restaurant on anar-hi a celebrar com cal, i ara fa poc ha obert una braseria també a quatre passes. A mitja plaça hi ha el Delicias, un restaurant peruà que comanda amablement en Frank des de fa vint anys. No us perdeu el seu ceviche (7,5 €) o el seu chicharrón de pollastre (5,9 €): fets al moment, són boníssims. A l’altra banda de la plaça hi ha el bar homònim, amb una terrassa que fa bo d’estar-s’hi: l’últim cop que hi vaig anar, una colla de russos jugava molt animadament al Texas hold’em. Tampoc no és estrany que algú tregui la guitarra i comenci a cantar.
Fa uns mesos a Las Mañanitas hi va haver sarau: un senyor a qui li faltava un bull es va equivocar de botó a la màquina de tabac i no li va caure el que volia. Sense encomanar-se a Déu ni al diable, a crits de «Yo quiero mi Nobel!» (com si fos davant del rei de Suècia en comptes de la pobra Helena), va amenaçar-la de tornar amb un carretó per endur-se la màquina. I tal dit, tal fet! Però amb el graó de l’entrada, la màquina va caure a terra i el terrabastall va atraure alguns veïns: en veure el panorama van convèncer-lo de grat per força que toqués el dos i deixés en pau els amos de Las Mañanitas. A la plaça Súria no saben què és l’avorriment!