La Carmen va néixer a Gràcia i en François a un poblet de pescadors de la Normandia. Un bon dia del 2008 es troben a la cua de la cafeteria de la UAB i entre bromes lingüístiques i la rauxa encomanadissa de la joventut, alguna cosa pren. Amb els anys, la vida els fa d'alcavota i s'acaben enamorant. Després de viure a París i descobrir el cafè d'especialitat, el 2015 decideixen obrir el seu torrador a Gràcia, el barri de la Carmen —aleshores a Barcelona només hi havia Nomad i Satan's Corner.
Cafeteria SlowMov: l'art de saber fer a poc a poc
Li posen SlowMov —que ressona amb Slowfood— perquè el seu projecte té a veure amb l'afecte i la traçabilitat, amb la relació estreta amb els productors i amb una visió holística, no industrial, de tot el que comprèn el món del cafè —és també cap aquells anys que comença a agafar volada el món de la cervesa artesana, el pa de massa mare i els vins naturals, com a revulsius contra un model de producció despersonalitzat i tòxic que busca el benefici desorbitat sense tenir en compte res més.
SlowMov és un negoci familiar: quan el 2019 reben un email d'un fons d'inversió molt potent per escalar i expandir el seu projecte, ells acaben de tenir el primer fill i no estan per orgues. Prefereixen centrar-se en els aprenentatges compartits amb la clientela i continuar fent les coses a poc a poc i amb bona lletra. Passen els anys i es converteixen en una referència del bon cafè a Barcelona: ara ja no torren un cop per setmana sinó gairebé cada dia. Com que necessiten una màquina més gran, una veïna que els comprava cafè els diu que té un local per traspassar i es traslladen molt a prop, al carrer Neptú, a tocar de la Gal·la Placídia.
Ara també fan menjar —gràcies a les mans expertes de l'Alberto—, entrepans (4,5 €) i algun plat al migdia (9,5 €), tot amb productes de proximitat i ecològics, de primera (pa de La Fabrique, embotits i formatges de Rooftop Smokehouse i Pinullet). En Mehdi torra. Dels cafès (1,9 € l'expresso, 2,3 € el cafè amb llet) se n'encarreguen la Blanca, la Mireia i el Fernando, que són un encant. La Carmen i François van amunt i avall enfeinats amb tota la resta, apagant focs i deixant-s'hi la pell perquè tot rutlli i el projecte no sucumbeixi sota les onades cada cop més disruptives i massives de turistes que van pel món sense cap mena de respecte per res que no estigui de moda i sigui instagramejable. Són l'altra cara del turisme hooligan: esnobs, rics, guapos, tothora xerrant d'inversions i sense treure's els earplugs per demanar, evidentment, en anglès. Quins maleducats.
Un projecte que lluita per no sucumbir al turisme massiu i disruptiu
És curiós: sovint la gent es posa les mans al cap quan veu preus com aquests, però a qualsevol terrassa paga tan tranquil 2,5 € o 3 € per una cervesa industrial que a mig got ja et fa venir mal de cap. A SlowMov el cafè és de temporada i acabat de torrar, una verdadera delícia quotidiana amb mil matisos a l'abast de tothom i servida amb tot l'amor del món per un equip que contrasta dramàticament amb els egòlatres turbocapitalistes que no només omplen el seu local sinó bona part de la nostra ciutat. SlowMov és responsable de la qualitat i entrega del seu projecte: el turisme que tot s'ho carrega és un problema que hem d'arremangar-nos ja entre totes per estroncar d'una vegada i per sempre. Barcelonins, hem de recuperar pisos i cases, carrers i places, sí, i també totes les altres coses bones que tenim, com per exemple, cafès d'especialitat tan collonuts com SlowMov.