A una pizza li demanem moltes coses: que ens reconforti, que ens curi una ressaca, que sigui un mos barat i fàcil i ràpid, que agradi a tothom, que tingui bons ingredients, que sigui addictiva, que no se’ns faci pesada. Perquè, en definitiva, ho sabem prou bé: una pizza és molt més que una recepta; una pizza és una promesa de felicitat. Jo estic a favor de tot això i encara més: de les pizzes ben cuites que no queden crues per cap banda, dels cornicione que tenen l’amplada justa i que no li guanyen massa territori al farciment, de les masses ben llevades i gustoses i, sobretot, de no trobar-me fulles d’alfàbrega cremades a la meva margarida.
A Barcelona tenim sort perquè a la pizzeria Gina Balmesina ens fan feliços amb les seves pizzes en un espai minimalista fora de l’estètica de pizzeria clàssica al bell mig d’un dels carrers més plàcids de Barcelona: Riera de Sant Miquel, 29. A taula hi posen pizzes, còctels d’aperitiu com l’americano, el negroni o spritz amb tres bases a escollir (aperol, campari o licor de flor de saüc), cerveses de la ciutat, de Cyclic i Garage, i vins naturals amb un gran percentatge de produccions catalanes, seguides d’altres de la resta de l’estat i alguna incursió italiana. I a més, entrants tan llaminers com el roast beef de vaca vella amb carpaccio de bolets portobello i salsa verda, o el porro al forn amb romesco.
Diuen els experts que el primer cop que es visita una pizzeria cal triar una margarida perquè ens donarà la mesura de les habilitats del pizzaiolo. El motiu: és una pizza molt senzilla, de pocs ingredients, i això fa que no es puguin emmascarar els defectes. Ara bé, jo la trio sempre (i no només el primer cop) perquè soc de l’opinió que la margarida és una recepta tan bona com el gintònic, és a dir, que no li cal res més, és impossible de millorar, és la pizza perfecta, però, si no t’agrada o si prefereixes les pizzes més carregades de sabor, no t’hi escarrassis perquè aquí no hem vingut a passar cap prova de gastrònom.
Diuen els experts que el primer cop que es visita una pizzeria cal triar una margarida perquè ens donarà la mesura de les habilitats del pizzaiolo
A Gina Balmesina, a banda d’una margarida impecable, en tenen més en un menú curt, però eficient, com ara la de carabassa i botifarra, que duu sàlvia i Parmigiano, la carbonara trufada o la 4 formatges, amb mozzarella, gorgonzola, burrata, ricotta fumada i farigola. A més, ofereixen l’opció de 'veganitzar' totes les pizzes susceptibles de ser-ho amb formatge vegà Mozza de la també empresa del barri Väcka, que l’elabora amb ametlles ecològiques.
A les postres no hi vaig arribar perquè aquell va ser un dia gastronòmicament intens, però tenen els clàssics italians: tiramisú, pannacotta, affogato o gelat de gianduia. Per acabar, aquí s’hi pot prendre bon cafè perquè el que utilitzen és d’especialitat, torrat a pocs metres, a la torradora i cafeteria Slow Mov.