Emociona conèixer bocins de la història gastronòmica de Barcelona: acaba d'obrir un restaurant, als baixos de l'edifici que fa cantonada amb el carrer Ferran i el de Rauric, que ha fet aflorar un nom històric, el restaurant Pince (o Casa Pince), que l'any 1906 va brindar prestigi a la ciutat en aquella mateixa ubicació, obtenint el Premi de l'Ajuntament al millor establiment i les medalles d'or de Brussel·les i París, les més prestigioses de l'època. El Casa Pince de principis del segle XX va esdevenir un dels restaurants afrancesats amb més prestigi de la ciutat, tot i que els seus propietaris, el restaurador Jean Pince i la seva esposa Catarina Ros, van projectar el negoci en un inici com un establiment per realitzar-hi banquets i casaments.
El Casa Pince de llavors fou una revolució en diversos àmbits, principalment en el del màrqueting: l'espavilada Catarina va tenir la genial idea de posar-se a rostir menuts de pollastre just en el moment en què els assistents a missa de diumenge sortien. Ventant les aromes del rostit cap a l'exterior, els parroquians burgesos i aristòcrates que habitaven al barri, en passar per davant de l'establiment dels Pince, se'ls obria la gana de cop. Un primer pas que portà el matrimoni a liderar un altre avenç: el menjar per emportar, que incloïa aquests menuts de pollastre amb una salsa casolana (creació d'en Pince), croquetes i d'altres exquisideses, complementat amb aliments i productes per vendre, com si fos una botiga de queviures.
El 1919 va tancar, a causa de la fallida del Banc de Barcelona i de la ruïna personal d'en Pince, que no va saber realitzar inversions borsàries amb seny i va perdre tot el seu capital. Més de cent anys hauran de passar perquè el cognom Pince retorni a l'escenari de la restauració barcelonina: en aquesta ocasió, en forma d'hotel i, en els seus baixos, de restaurant d'hotel. Als fogons del mateix trobem a la brasilera Silma Ayres. Que no ens sobti la seva nacionalitat, ja que aquesta emprenedora de 32 anys ha passat pel Celler de Can Roca, Disfrutar, Direkte Boqueria i, més recentment, el Moments: "Soc una enamorada de la cuina tradicional catalana perquè, com passa amb la cuina brasilera, els guisats i el producte tenen una forta presència", explica la Silma.
El Casa Pince del segle XXI retorna d'una manera tranquil·la, recollint els inicis dels Pince més de cent anys abans, fent menjar popular saborós i ben fet. Cuina tradicional catalana al cor de la Barcelona més turística, que no és poca proesa. Proposen un menú migdia que, per 18,50 €, ofereix 3 plats de racionat abundant amb postres i un horari d'obertura molt ampli perquè Casa Pince sigui un refugi tant per esmorzar com per picar quelcom, dinar, berenar i, fins i tot, sopar. Per a aquestes entre hores, la Silma té prevista una carta amb tapes clàssiques, on no falta la croqueta de cua de bou, l'ensaladilla russa de gambes, unes braves delicioses o una bona amanida de tomàquet ben amanit, amb stracciatella.
Com a plats principals, tot i que l'ànima d'aquesta casa busca que els plats es gaudeixin mentre es comparteixen, trobem unes interessants i meloses mongetes de Santa Pau amb botifarra de pagès, un arròs melós de gambot o un filet amb foie i la seva demi-glace, inspirant-se en la cèlebre recepta d'en Rossini.
Tancant el cercle, aquell Casa Pince de caràcter més popular és el que retorna al Casa Pince actual que dirigeix la Silma en forma de casa de menjars, amb una carta curta curulla de plats de conveniència i confort. Són conscients que la plaça és difícil i que el primer pas és captar l'atenció del veïnat i dels barcelonins. Qui sap si, com va fer en el seu moment la Caterina, la saborosa cuina de la Silma atraurà la clientela local. El que sí que és d'esperar és que la jove xef pugui anar desplegant criteri, receptari i creativitat per portar el nou Casa Pince al nivell que l'antic va assolir. No seria un cas de justícia poètica en tota regla?