A cop de flaix. Així és un passeig per la ciutat de Barcelona un dia qualsevol i un mes qualsevol. Desperta màgica i encant sempre, a tots els carrers i monuments. A peu de carrer té realment punts increïbles per contemplar, però i els llocs aeris? La capital catalana concentra punts d'interès -turístics i no turístics- en els quals val la pena deixar-s'hi passar i admirar unes vistes exuberants. Tant de bo sense tants mòbils, ja que la millor càmera de totes les que veig i he provat són els nostres ulls. Un sentit, el visual, que si es fusiona amb el sentit del gust és una explosió de sabors i plaers única i delitosa.
360 graus de plats marítims i tradicionals
El restaurant 11 Nudos s'alça a la cúpula del centre comercial Las Arenas. En una magnífica última planta exterior, aquest establiment ofereix uns plats que, combinats amb les vistes que s'hi desprenen de l'entorn, suposo un còctel exquisit i quasi únic a la ciutat comtal. El nom, de fet, l'interpreto en el doble sentit visual-gustatiu: d'una banda, la clara essència mediterrània i marítima del local, i de l'altra, el nus a l'estómac que t'enterboleix per dins quan frueixes amb les impressionants, però vertiginoses, vistes.
Una espatarrant carta de còctels, aperitius i begudes dona la benvinguda només seure a taula. Jo vaig optar per una de les principals recomanacions del servei: el Nordesiño, un aperitiu fresc, amb un toc de Montecillo Albariño, raïm i tònica. Abans d'endinsar-nos als plats principals, els aperitius van calmar la gana efervescent. I de quina manera, escolta. Al·lucinant fa curt. Un pernil Cinco Jotas de gla 100% ibèric amb una mica de pa amb tomàquet va fer-me sortir els ulls de les òrbites. Següent i darrer aperitiu, el taco de costella ibèrica, maionesa del seu suc i verduretes envinagres. Una oda a la importància de les prèvies en els restaurants, que sempre permeten pronostica el nivell en el qual se situarà el restaurant. I, en aquest cas, es va complir.
Impactant, contundent i excels: un trident per meravellar
Avancem a l'acte principal de l'àpat. En aquest cas, format per un trident per meravellar. Impactant, contundent i excels serien tres adjectius encertats per cadascun dels plats. En un primer lloc, i per ordre de més suau a menys o de menys intens a més, comencem per un steak tàrtar de filet 100% ibèric, torrades de pa i patates fregides (22 €). Un plat gens embafador, que es desfeia al paladar mentre les ganes de posar-me més cullerades a la boca m'inundaven el pensament. I el duet final per anar jugant amb els sabors i relaxar un estómac que ja comença a veure's amb problemes: un més que correcte salmó a la graella amb saltat de verdures (22 €) i, per l'altre costat, un arròs de mar i muntanya que el seu preu, 18 euros, semblava irrisori per la qualitat que desprenia aquest plat.
He de reconèixer, vist amb perspectiva, que vaig pecar d'optimisme i vaig haver de renunciar a les postres. Que, tanmateix, puc ressenyar a través dels ulls que em permetien veure com els comensals de les taules del costat, amb més experiència que jo, van poder degustar amb tot el luxe de món. Un pastís de formatge amb compota de fruites del bosc, un mort de xocolata, un tiramisú d'Amaretto Disaronno o una crema cremada per fer les delícies dels paladars nostrats.